Còmic

Cultura

Batllori amb ulls de Batllori

Teià recull en una exposició els vint anys de cessió del fons de l’il·lustrador i dibuixant

La mostra també reconeix l’activisme cultural del fill, el ninotaire Toni Batllori, mort al gener

L’Ajuntament és molt conscient del repte que es presenta quan es planteja què fer a partir d’ara
La vídua va cedir, el 2003, el material, que incloïa 1.500 originals i el mobiliari sencer de l’estudi

L’any 2003, Teià, un petit muni­cipi del Maresme, rebia un dels millors lle­gats cul­tu­rals de la seva història. Maria Teresa Obi­ols, esposa del dibui­xant Antoni Bat­llori Jofré, feia la cessió de bona part de l’obra de l’artista, en què s’incloïen més de 1.500 ori­gi­nals i el mobi­li­ari com­plet del seu estudi, que, en un pri­mer moment, es va ins­tal·lar a l’edi­fici de Ca la Cecília i que, des del 2010, es pot visi­tar en un espai con­di­ci­o­nat a la Casa Muni­ci­pal de Cul­tura. Bat­llori Jofré, reco­ne­gut com un dels grans il·lus­tra­dors de l’escola cata­lana i dei­xe­ble de Jun­ceda, va dei­xar empremta en publi­ca­ci­ons com ara En Patu­fet, L’Esquitx i TBO. Vivia a Bar­ce­lona, però pas­sava llar­gues tem­po­ra­des, espe­ci­al­ment a l’estiu, a la casa fami­liar de Teià. “La seva figura pas­se­jant per la riera o con­duint el seu 600 forma part del pas­sat visual de molts veïns”, apunta Andreu Bosch, exal­calde del muni­cipi i qui es va encar­re­gar d’inau­gu­rar ofi­ci­al­ment el fons. Tot i això, Bosch pre­cisa que qui va des­bros­sar el camí perquè la cessió fos pos­si­ble va ser un regi­dor de Cul­tura històric del poble: Joan Botey. Al con­trari del que es podria pen­sar, el mate­rial rebut no es va guar­dar en un calaix i, des d’aquell mateix any, la res­pon­sa­bi­li­tat de dina­mit­zar el poten­cial dels objec­tes cedits va recaure en el fill, Toni Bat­llori, el reco­ne­gut nino­taire mort el gener pas­sat i un dels refe­rents de l’humor gràfic a les prin­ci­pals capçale­res de dia­ris i revis­tes del país. “S’hi va bol­car de ple. Va ser l’ànima i el motor del fons i va coor­di­nar les expo­si­ci­ons i les acti­vi­tats com­ple­mentàries amb una ener­gia enve­ja­ble”, recorda Bosch, que pun­tu­a­litza que pre­ci­sa­ment s’ha bate­jat la mos­tra com­me­mo­ra­tiva com a Bat­llori x Bat­llori “perquè el fill es va dedi­car sovint a rein­ter­pre­tar l’obra del pare amb un toc molt per­so­nal”. “Toni Bat­llori sem­pre deia que topava força amb el pare i que tenien idees molt dife­rents sobre deter­mi­nats temes, però l’admi­ració i l’estima pel seu pro­ge­ni­tor es va poder veure en cadas­cuna de les expo­si­ci­ons que va orga­nit­zar.” Bosch fa referència a mos­tres com ara Els objec­tes d’Antoni Bat­llori Jofré, La riera pam a pam i Pedres i papa­llo­nes. “El seu entu­si­asme era enco­ma­nadís i la seva ima­gi­nació, ines­go­ta­ble. Reme­nava el fons del pare, hi loca­lit­zava ori­gi­nals, nada­les i calen­da­ris i en feia una pro­posta atrac­tiva”, asse­nyala l’exal­calde.

En aquest sen­tit, l’expo­sició dels vint anys dona fe de l’arre­la­ment que la família Bat­llori va tenir sem­pre a Teià. En con­cret, Andreu Bosch recorda la res­posta mul­ti­tu­dinària que hi va haver dels veïns quan es va fer una crida perquè apor­tes­sin dibui­xos que Antoni Bat­llori Jofré s’havia dedi­cat a repar­tir amb els anys. “Moltíssima gent tenia un ori­gi­nal ins­pi­rat en alguns racons del muni­cipi i el guar­dava com un tre­sor a casa seva”, recorda.

Dotze pro­pos­tes

Abans de morir, Toni Bat­llori ja havia fet un cro­quis del que ima­gi­nava que havia de ser l’expo­sició del vintè ani­ver­sari. “Par­tim d’un ítem molt bat­llorià, que és el calen­dari on feia ano­ta­ci­ons con­cre­tes, i s’han esco­llit dotze pro­pos­tes de la llista que el mateix artista ja va dei­xar embas­tada”, explica la tècnica de Cul­tura i coor­di­na­dora del pro­jecte, Maria Fede­rico. Així, la mos­tra ofe­reix al visi­tant el goig d’entre­te­nir-se amb els moments més sig­ni­fi­ca­tius d’aquesta relació tan espe­cial que hi ha hagut entre els Bat­llori i Teià. “Bat­llori x Bat­llori mos­tra els tres objec­tius en què s’ha tre­ba­llat en aquests vint anys amb el fons: l’estreta vin­cu­lació amb el muni­cipi, donar a conèixer el món de la il·lus­tració i donar a conèixer el per­so­natge en si. Han estat uns mesos frenètics, però crec que ens n’hem sor­tit”, asse­nyala Fede­rico. La tècnica de Cul­tura inci­deix que, més enllà del reco­nei­xe­ment que Toni Bat­llori va tenir sem­pre per la feina del pare, que con­si­de­rava un gran pro­fes­si­o­nal, la seva per­so­na­li­tat par­ti­cu­lar apor­tava un ele­ment molt interes­sant per tre­ba­llar pro­pos­tes dife­rents. “Antoni Bat­llori Jofré era un col·lec­ci­o­nista nat, un home que es rela­ci­o­nava amb tot­hom i que tot­hom conei­xia, fet que pro­pi­ci­ava que cadascú tingués una història per­so­nal amb el per­so­natge”, diu. La ima­gi­nació de Toni Bat­llori feia la resta. Com a exem­ple clar, la part de l’expo­sició on es mos­tren unes cai­xes amb objec­tes del seu pare, però que bus­quen un sig­ni­fi­cat molt dife­rent del que repre­sen­ten. “Trans­for­mava en una obra d’art les coses quo­ti­di­a­nes”, comenta Maria Fede­rico. L’ener­gia ines­go­ta­ble de Toni Bat­llori – el mateix dia que va morir, hores abans, havia lliu­rat a La Van­guar­dia la tira diària d’opinió política– el va por­tar a enge­gar dife­rents ini­ci­a­ti­ves vin­cu­la­des a la vida cul­tu­ral, social i edu­ca­tiva del poble que també tenen un reflex en l’expo­sició. “Amb la volun­tat d’esti­mu­lar la par­ti­ci­pació cre­a­tiva, va orga­nit­zar anu­al­ment els tallers El pri­mer acu­dit i La pri­mera tira, des­ti­nats a l’alum­nat de 6è de l’escola El Cim i de 2n d’ESO de l’ins­ti­tut Turó d’en Bal­diri, que després es reco­pi­la­ven en uns lli­brets”, pre­cisa.

Ima­gi­nació sense límits

Fruit d’aquesta acti­vi­tat frenètica van néixer també ini­ci­a­ti­ves ben diver­ses que van obte­nir una molt bona res­posta. L’any 2015 i amb motiu del cen­te­nari del nai­xe­ment del pare, Enci­clopèdia Cata­lana va edi­tar el lli­bre Antoni Bat­llori Jofré en 100+1 dibui­xos, en què Toni Bat­llori feia una selecció dels ori­gi­nals del fons, perquè, segons va dei­xar dit, “la gent pugui assa­bo­rir els seus dibui­xos, i ofe­rir unes bases mínimes per si algú vol anar més enllà i estu­diar-lo amb més pro­fun­di­tat”. També va ser al dar­rere d’un joc d’empa­re­llar amb il·lus­tra­ci­ons del fons, d’un calen­dari amb motiu del cinquè ani­ver­sari de la cessió del fons, de l’obra de tea­tre Un món dibui­xat... i d’un capgròs que ocupa un lloc des­ta­cat a l’expo­sició! “Toni Bat­llori va escriure i inter­pre­tar la peça tea­tral cofat sota un capgròs fet per a l’ocasió i que també va ser­vir per al pregó de festa major del 2015”, reme­mora l’exre­gi­dora de Cul­tura de Teià Olga Parra. “Gràcies al seu ofici i al conei­xe­ment que tenia del sec­tor, va por­tar a Teià expo­si­ci­ons d’il·lus­tra­dors de pri­mer nivell”, apunta Parra, que fa referència a un llis­tat que inclou obres de Cesc, El Roto, Gui­llem Cifré, Josep Maria Cadena, Josep Maria Vallès, Joma, Arnal Balles­ter i Josep Maria Alguer­su­ari. Pre­ci­sa­ment, en el cas de Cesc (Fran­cesc Vila i Rufas), la mos­tra del 2006 va esde­ve­nir un home­natge espon­tani, perquè men­tre es podia veure al muni­cipi el dibui­xant va morir. “El fons no només ha donat i dona sig­ni­fi­cat al lle­gat dels Bat­llori a Teià, sinó que també ha viat­jat més enllà amb l’expo­sició iti­ne­rant sobre Antoni Bat­llori Jofré a les bibli­o­te­ques de la Dipu­tació de Bar­ce­lona i també a Man­lleu, Beli­a­nes i Sant Julià de Vila­torta, llocs bat­llo­ri­ans, amb motiu del cen­te­nari ”, recorda l’exre­gi­dora.

Un futur per dibui­xar

Orfe de la dina­mit­zació cul­tu­ral del Fons Bat­llori de Teià, des de l’Ajun­ta­ment s’és molt cons­ci­ent del repte que es pre­senta quan es plan­teja què fer a par­tir d’ara. “Amb la mort d’en Toni, tan­quem un cicle i ens hem de replan­te­jar com ho enfo­ca­rem tot a par­tir d’ara. Ell era l’ànima i no se’l pot subs­ti­tuir, però el com­promís per tirar enda­vant hi és i l’hem de com­plir”, resol Maria Fede­rico.

Del mateix parer és l’actual regi­dor de Cul­tura de Teià, Marià Espel. “La comissió d’expo­si­ci­ons del Fons Bat­llori, amb Mercè Pomer al cap­da­vant, està pen­dent de reu­nir-se per par­lar-ne i l’objec­tiu pri­o­ri­tari serà tro­bar qui agafa el tes­ti­moni d’en Toni, que tenim molt clar que no serà fàcil”, admet Espel. En tot cas, el regi­dor avança que, de cara a l’expo­sició del 2024, serà molt pro­ba­ble que es tre­ba­lli amb un con­cepte doble. “Aquesta expo­sició ja es diu Bat­llori x Bat­llori perquè forma part d’un tre­ball con­junt entre el mate­rial del pare i la inter­pre­tació del fill. El fons és un tot que ens per­met apro­fun­dir en la feina de tots dos”, asse­gura. La mos­tra es podrà veure a Teià fins a l’1 d’octu­bre.

Una màquina del temps.
La joia de la corona del fons Batllori és, sens dubte, la reproducció exacta de l’estudi i lloc de treball del dibuixant. S’hi respira la personalitat d’una figura meticulosa amb una dèria evident per les col·leccions i, en especial, pels objectes més diversos i estranys. Tant és així que, al costat de la taula de dibuix que plasmarà la seva rica imaginació, el visitant pot trobar des de dibuixos d’amics a calaixeres antigues, escopetes i baionetes, cranis, objectes d’aram, sants, imatges religioses i un llarg etcètera. Darrere de l’escriptori, s’entreveu una imatge en gros d’una de les il·lustracions d’Antoni Batllori Jofré i, a la dreta, una reproducció del paisatge barceloní que veia des de la finestra de casa seva. Una manera fidel de representar com en aquest espai es donaven la mà la realitat i la ficció. Enriqueix la visita a l’estudi una veu en off que s’activa quan detecta moviment i que explica els trets biogràfics més importants del personatge. L’exposició Batllori x Batllori es complementa amb tres activitats. La primera es va fer ahir i consistia en un taller a càrrec de Xavi Rodríguez, que va proposar als participants crear noves històries a partir de la còpia d’obres dels dos Batllori. Diumenge vinent, es farà una visita guiada a l’exposició explicant la feina feta amb el fons en aquests vint anys i, l’1 d’octubre, coincidint amb la finalització de la mostra, es durà a terme una ruta pel poble a partir dels dibuixos que Batllori pare va fer de Teià. A càrrec d’Anna Ballester i Cristina Armengol.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia