Una nova era per a la sardana?

Símbol de Cata­lu­nya

En quin moment es troba actu­al­ment la sar­dana? De les seves tres cares prin­ci­pals –la música, la dansa i com a símbol d’iden­ti­tat cata­lana–, dues, la música i la dansa, pre­nen avui dia més pro­ta­go­nisme que l’altra, la que iden­ti­fica la sar­dana amb el poble català. “Dis­sor­ta­da­ment, ens tro­bem en uns moments en què la nos­tra llen­gua, la nos­tra cul­tura, tor­nen a estar en perill”, lamenta Vall­verdú, per qui els joves tenen la clau per man­te­nir viva la sar­dana.

Per Agnès Toda, és clar que avui dia la per­cepció de la sar­dana com a símbol dels cata­lans “s’ha anat aigua­lint”. A finals dels sei­xanta i prin­ci­pis del setanta, “enmig d’aquell període de repressió, als aplecs de Paret­del­gada es van començar a cons­truir els Països Cata­lans; es va tenir l’atre­vi­ment de demos­trar que hi havia una cul­tura cata­lana que encara bate­gava i es vet­llava perquè no se n’anés en orris”, creu Toda. “La situ­ació històrica era una altra i repre­sen­ta­ven tota una altra cosa; els aplecs eren un parèntesi de lli­ber­tat”, però actu­al­ment, la sar­dana es per­cep com a símbol d’iden­ti­tat cata­lana? Per Toda, com que durant el segle XX hi va haver moments que va estar per­se­guida, com ara La Santa Espina (pro­hi­bida durant les dic­ta­du­res de Primo de Rivera i Franco), “es va difon­dre com a símbol”: “la pro­hi­bició, durant el fran­quisme, va fer que acabés pre­nent més força i que les balla­des de sar­da­nes fos­sin impor­tants i es fes­sin exten­si­bles arreu del ter­ri­tori”. Actu­al­ment, però, la seva vita­li­tat es mesura també al cos­tat de la jota, que té una presència des­ta­cada a part dels ter­ri­to­ris de parla cata­lana: “S’han fet estu­dis i s’ha vist que hi ha deter­mi­na­des zones on la sar­dana tam­poc no s’havia ballat mai; s’havia ballat més la jota, per això ara es recu­pe­ren les jotes anti­gues”, indica Agnès Toda.

Som Sar­dana

Pels repre­sen­tants de l’enti­tat que dona aixo­pluc al món sar­da­nista, Som Sar­dana –que és la nova marca de la Con­fe­de­ració Sar­da­nista de Cata­lu­nya–, els aplecs de Paret­del­gada s’han d’enten­dre en aquell con­text polític i cul­tu­ral però “s’ha d’evi­tar el pre­sen­tisme en un fet històric”: “De fet, con­si­dero que avui dia ningú no posa en dubte que la sar­dana és un símbol d’iden­ti­tat de la cul­tura cata­lana, que ho és des que els defen­sors de la Renai­xença van adop­tar la sar­dana com un símbol més del cànon que forma el que en diem cul­tura cata­lana. La sar­dana és més actual que mai”, des­taca Joan Pons, por­ta­veu de Som Sar­dana. El 21 de desem­bre pas­sat, la que era la Con­fe­de­ració Sar­da­nista de Cata­lu­nya va fer un “canvi de marca” (amb un nou por­tal web inclòs) i va adop­tar el nom de Som Sar­dana amb l’objec­tiu d’“arri­bar a tot­hom”: “Més enllà dels sar­da­nis­tes con­vençuts, hem d’anar a bus­car futurs sar­da­nis­tes que encara no saben que en un futur pro­per seran apas­si­o­nats del món de la sar­dana. La sar­dana s’escolta, es toca, es balla, es viu, i hem de comu­ni­car què repre­senta for­mar part del món de la sar­dana.” La crida als joves és fona­men­tal: “Volem demos­trar que la sar­dana és una expressió viva i actual, engres­ca­dora, trans­ver­sal, inte­gra­dora i que pot ser atrac­tiva per als joves”, afe­geix.

Per Joan Pons, és indub­ta­ble la vigència i vita­li­tat de la sar­dana en el segle XXI: “És més actual que mai, sobre­tot pel feno­men Coti x Coti [la cançó de The Tyets] però també perquè el món sar­da­nista con­ti­nua viu i orga­nitza i pro­grama aplecs, con­cur­sos, balla­des i cur­sos.” En el dar­rer any el nom­bre de cur­sos gai­rebé s’ha dupli­cat. La sar­dana-reg­ga­e­ton de The Tyets ha sac­se­jat, en posi­tiu, tot aquest món: “El Coti x Coti és un èxit que hem de cele­brar. La irrupció d’aquesta cançó en el pano­rama musi­cal català ha permès que la sar­dana surti del món sar­da­nista i s’escampi com una taca d’oli arreu del país. Podem dir que és la sac­se­jada que neces­sitàvem. Qui no pot valo­rar de manera posi­tiva una mani­fes­tació cul­tu­ral que ha situat la sar­dana al cen­tre de qual­se­vol con­versa quo­ti­di­ana? És veure la sar­dana més viva que mai a través de nous for­mats”, asse­gura Pons, que també valora que la versió per a cobla del Coti x Coti hagi estat “una de les més toca­des a plaça aquest dar­rer any” i que s’hagi pogut “veure jovent fent l’intent d’apren­dre a pun­te­jar”, “això només té un nom: èxit rotund”. El por­ta­veu de Som Sar­dana ho té clar: “Qui pot dub­tar que la sar­dana té el seu lloc en la soci­e­tat cata­lana si és un esde­ve­ni­ment cul­tu­ral que ocupa pla­ces a tot el país i que, de retruc, és visi­ble per a tot­hom?”: “La sar­dana és trans­ver­sal, inte­gra­dora i inter­ge­ne­ra­ci­o­nal”, però com que “no pas tot­hom en té aquesta per­cepció”, Som Sar­dana vol “rejo­ve­nir la imatge de la sar­dana” i “donar-la a conèixer des­a­com­ple­xa­da­ment”.

Sobre la par­ti­ci­pació dels joves, Joan Pons creu que “s’ha d’evi­tar res­pon­sa­bi­lit­zar el jovent i fer gene­ra­lit­za­ci­ons que facin enten­dre que no tenen interès per la sar­dana, perquè no és cert”. “Aca­bem de par­lar de l’efecte del Coti x Coti i una de les con­clu­si­ons a què hem d’arri­bar és que el que falta és més conei­xe­ment del món sar­da­nista i, de retruc, també de la cul­tura popu­lar cata­lana. Si pen­sem que els joves veuen la sar­dana com una acti­vi­tat avor­rida i poc engres­ca­dora pot­ser és perquè no hem sabut fer-los arri­bar ben bé què és la sar­dana, que és una mani­fes­tació cul­tu­ral oberta a tot­hom, trans­ver­sal, inter­ge­ne­ra­ci­o­nal i, evi­dent­ment, engres­ca­dora”. Adap­tar la sar­dana a nous for­mats i acon­se­guir influ­en­ci­a­dors sar­da­nis­tes, pro­posa Pons, “seria tot un repte de futur per fer arri­bar la sar­dana als joves i al públic gene­ral”.

La pre­si­denta de la colla Ger­ma­nor també demana “més impli­cació” de l’admi­nis­tració pública i que es pro­mo­gui la retrans­missió d’aplecs o con­certs a la tele­visió pública, a més que les esco­les de música ense­nyin els ins­tru­ments de la cobla, com ara la tenora, el fla­biol i el tam­borí. “Sinó hi podria haver la sen­sació que la sar­dana està en decadència; és una llàstima que molts joves ni n’han ballat ni saben gaire bé què és la sar­dana.”

Una altra de les acci­ons més cons­tants per pro­moure la sar­dana és la desig­nació, cada any, de la Capi­tal de la Sar­dana. En el dar­rer any ha osten­tat el títol Sant Cugat del Vallès, i a par­tir d’aquest febrer pren el relleu Man­resa.