Tots els ‘vespres’ del món

El Fes­ti­val de Pera­lada ha con­so­li­dat en el segon any l’edició de Pas­qua: han estat tres ves­pres inten­sos, amb cinc vibrants actu­a­ci­ons, la majo­ria enfo­ca­des a les músiques reli­gi­o­ses del bar­roc, una època que con­ti­nua inter­pel·lant-nos amb melo­dies evo­ca­do­res i cor­pre­ne­do­res. A més, la mos­tra va incloure l’estrena d’un encàrrec (Tene­brae res­pon­so­ria, sig­nada pel com­po­si­tor reu­senc Joan Magrané), amb una tocant ren­dició de la GIO Symp­ho­nia, el 29 de març. Per a l’endemà, s’espe­rava el debut a l’Estat del fla­mant i joveníssim pia­nista coreà Yunc­han Lim, que al final no va poder venir per un esquinç al canell. En subs­ti­tució, un dels grans de l’escena ibèrica actual, Javier Peri­a­nes, que va pre­sen­tar un pro­grama amb com­po­si­tors naci­o­nals a cavall entre els segles XIX i XX, com ara Manuel de Falla i Isaac Albéniz, amb l’oca­si­o­nal intrusió del coe­tani francès Claude Debussy. Amb sobri­e­tat, l’andalús va esqui­var aplau­di­ments llargs en una pri­mera part de tem­pos mar­ci­als i bole­ros. Superada la pausa, es va espla­iar amb les Goyes­cas de Gra­na­dos, una obra d’alè, cris­tal·lina, sen­si­ble i sen­sual. Les llums taron­ges il·lumi­na­ven la nau gòtica de l’església del Carme, pres­tant l’adi­ent ambi­en­tació meri­di­o­nal, men­tre les mans encer­ta­des aca­ri­ci­a­ven blan­ques i negres amb devoció i sub­ti­li­tat. El fes­ti­val es cloïa amb una for­mació de cam­bra cons­tituïda per ins­tru­men­tis­tes i veus de l’Òpera Reial de Ver­sa­lles, conduïdes amb ines­go­ta­ble ener­gia per la direc­tora i orga­nista Chloé de Gui­lle­bon. Sor­pre­nia la joven­tut de les intèrprets, quasi totes dones, les quals van abor­dar amb segu­re­tat i melisma les litúrgies de Set­mana Santa de Cléram­bault, Char­pen­tier i Cou­pe­rin, com­po­si­tors que van tre­ba­llar a la cort dels Lluïsos –alguns d’ells, inclo­sos en la banda sonora de la pel·lícula Tots els matins del món (1991)–, una fita que en el seu moment va empènyer el bar­roc francès: una música plena de melan­gia, mis­te­ris i mera­ve­lla, deli­cada i emo­tiva com llàgri­mes d’àngels gote­jant del cel. Amb alta taxa d’ocu­pació en quasi totes les ses­si­ons, la versió pas­qual de Pera­lada ha vin­gut per que­dar-se. Molta expec­ta­tiva ara sobre l’edició d’estiu, que ja s’acosta.