Arts escèniques

ARTS EN VIU

El teatre objectes venç els clàssics a la Mostra d’Igualada

“Ens enlai­rem!”, anun­cia la veu en off d’un nen just abans d’ini­ciar l’espec­ta­cle. Efec­ti­va­ment. Aquesta Mos­tra d’Igua­lada (que avui acaba) s’ha pro­di­gat molt més en espec­ta­cles ima­gi­na­tius (sovint a par­tir d’objec­tes ina­ni­mats, com ara ter­ros­sos de sucre, a Frères, llana, a Històries de llana, i un pa rodó, a Un tros de pa) que en repre­sen­ta­ci­ons més clàssi­ques de per­so­nat­ges i trama amb plan­te­ja­ment, nus i desen­llaç aris­totèlic.

La Mos­tra d’Igua­lada, com a fes­ti­val estratègic del tea­tre per a tots els públics, fa un tall de les nove­tats que poden interes­sar als pro­gra­ma­dors de Cata­lu­nya. I acull adap­ta­ci­ons de clàssics (com ara Peter & Pan de la com­pa­nyia valen­ci­ana La MaR) i una mirada molt gam­berra i con­tem­porània de L’illa del tre­sor a càrrec d’InHa­bi­tants. La con­tem­po­raneïtat no està renyida amb els for­mats clàssics com ara el circ i màgia de Kaboom! de Sabanni (que ja fa tres dècades que pro­voca som­riu­res, tant a Cata­lu­nya com en les expe­di­ci­ons de Pallas­sos Sense Fron­te­res) o Farrés Brot­hers, un grup que mera­ve­lla (sigui en català, italià o anglès) amb un petit conte en què el públic entra al cau d’un conill, Dins el cau del Taba­let. També d’insòlits com els d’Sfu­mato dels Llum de Fideus.

Al cos­tat d’aquest tall ten­dre i de la nove­tat de Tian Gom­bau, hi ha expe­ri­ments com ara el dis­po­si­tiu de Pro­jecte Mam (Mat­zali): es pot enca­bir 40 per­so­nes en un enve­lat infla­ble i acon­se­guir que coo­pe­rin per cui­dar una plan­tació de lla­vors màgiques (amb gust de xarop de maduixa i ins­tants de psi­codèlia quasi psi­cotròpica)? Doncs, sí. La peça, en període de pro­ves, passa el tall amb solvència amb un plan­te­ja­ment ins­tal·latiu i par­ti­ci­pa­tiu.

A L’Escor­xa­dor, un espai que ja va reser­var als joves la direcció artística de Pep Farrés, s’han pre­sen­tat els tre­balls més con­tro­ver­tits. Per exem­ple, l’espec­ta­cle La chispa, d’herois i enganys entre els amics, fruit d’un taller i inves­ti­gació a l’Akadèmia, que es va estre­nar al Grec pas­sat. O el Sí Sí Sí, sobre el desig i el con­sen­ti­ment, coproduït pel Prin­ci­pal de Palma. També és un cant al debat de gènere Cava­llet de mar, reco­ne­guda amb el premi Nova­veu als Pre­mis de la Crítica i com a reve­lació per a l’autor Pau Coya.

La nove­tat de Rauxa

Dijous al ves­pre, Rauxa va fer la dar­rera funció a la Mos­tra del seu nou espec­ta­cle: Història de la llana, un exer­cici preciós de mani­pu­lació d’objec­tes que, en rea­li­tat, par­teix del domini dels cor­rents d’aire. Sense parau­les i amb una estètica de per­so­nat­ges inge­nus i màgics de pel·lícula muda, es van endur l’escalf del públic. Amb un ven­ti­la­dor es pot fer un número de tra­pezi i, tot seguit, un de funam­bu­lisme sense el perill que algú pren­gui mal. El domini del vol de la llana s’acon­se­gueix a base de bus­car velo­ci­tats i con­tra­pe­sos. Es pot fer un mala­ba­risme màgic en què un por­ta­dor aguanti qua­tre per­so­nes amb un sol braç, quasi sense des­pen­ti­nar-se! El qua­dre és diver­tit per sur­re­a­lista, però al cos­tat hi plana un cert aire dramàtic. Es ves­teix de diver­tida, però li dona un con­trast de pro­funds resul­tats dramàtics. El títol volarà arreu. “Ens enlai­rem!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia