El Mur es posa guapo
Pinar, una jove turista turca, no para de fer-se fotos al llarg de la galeria d’art més gran del món a l’aire lliure. Més d’un quilòmetre –concretament 1.316 metres– és el que fa l’East Side Gallery, el tram més llarg del Mur que queda a Berlín i que més d’un centenar d’artistes van decorar per celebrar-ne la caiguda fa dinou anys.
Foto aquí, foto allà per 105 quadres. “És una pena que el govern alemany no protegeixi millor aquest monument, perquè hi ha imatges gairebé irreconeixibles”, es lamenta la visitant. Però les seves paraules s’esfumen entre les esquerdes de la contradicció. Poc després pinta amb la seva signatura els porus de la gran paret, com si volgués formar part d’una història viva de color i de dolor de la ciutat.
La pluja, el gel, el vent, la contaminació, els rajos ultraviolats, el vandalisme i els grafits han deteriorat severament l’East Side Gallery. Però després de molt temps de despreocupació per aquest memorial del Teló d’Acer, que va dividir la ciutat en dues parts durant vint-i-vuit anys, els berlinesos s’han abocat a reconstruir-lo. L’Estat alemany, el govern de Berlín i una fundació privada del país invertiran en el futur pròxim 2,2 milions d’euros en els treballs de renovació que van començar encara no fa una setmana.
Primera neteja
De moment, han posat mans a l’obra els treballadors per esborrar els grafits, aplicar argamassa i combatre l’òxid de l’interior de les parets. L’entrada dels artistes no es produirà fins que el Mur estigui ben polit. Tot ha de quedar enllestit per al vintè aniversari de la caiguda del Mur, el novembre de 2009.
“Aquesta renovació és un petit miracle”, assegura Kani Alavi, l’artista que lidera la iniciativa. Ningú com ell sap la dificultat de finançar la remodelació i de localitzar els pintors que ja van donar forma a l’East Side Gallery a la tardor de 1990.
“Aquest és un document històric per a les futures generacions”, explica Alavi, que ha aconseguit mobilitzar el vuitanta per cent dels artistes, cinc dels quals estan morts. “Havien de ser els mateixos artistes, perquè són ells els que millor poden recuperar aquell sentiment d’eufòria i incertesa que ja van viure directament amb la caiguda del Mur”, exposa.
De moment, tot el formigó s’esquerda i els colors s’escrostonen. Tot davant els 850.000 turistes que oficialment cada any visiten aquest tram de paret que s’aixeca paral·lel al riu Spree, entre l’estació d’Ostbahnhof i el pont Oberbaum.
“En realitat són la meitat. És impossible que cada mes vinguin una mitjana de 70.000 persones, perquè la veritat és que aquí, a l’hivern, hi fa molt de fred. Però si la secretaria d’Estat per a la Cultura de Berlín ha donat aquesta xifra, és perquè vol potenciar aquesta zona”, explica un guia de l’East Side Gallery, mentre s’excusa per l’estat de les pintures.
Els turistes queden igualment admirats pel Mur, que canta missatges de llibertat i antibèl·lics. “Catalonia is not Spain” es pot llegir justament al costat del famós petó fraternal entre Leonid Bréjnev i Erich Honecker. També és veritat, però, que mig quilòmetre més enllà hi ha un altre “Catalonia is not Spain” amb el not guixat. De nou guerra d’ideologies al Mur, o més aviat vandalisme.
El color i la dignitat
Uns turistes italians també volen fer-se seu el Mur: aparquen sense vergonya un cotxe d’època sobre la vorera, ben arran del Mur, per fer-se unes fotografies al costat de l’emblemàtic dibuix del Trabi, l’automòbil que empraven els alemanys orientals.
D’una forma o una altra, el Mur de Berlín està decidit a recuperar el color... i la dignitat.
