‘Borgen’: mirall polític intacte

Ara fa catorze anys que es va estre­nar Bor­gen, una sèrie de tele­visió de drama polític danès desen­vo­lu­pada per Adam Price, cre­a­dor d’un altre èxit tele­vi­siu de Dan­marks Radio (DR), The killing, que va tenir una versió nord-ame­ri­cana. En aquest cas, mal­grat cen­trar la ficció en la política d’aquest petit país nòrdic, la sèrie va saber atra­par els espec­ta­dors de tot el món i va obte­nir elo­gis de molts polítics i peri­o­dis­tes, així com de figu­res tan influ­ents com Step­hen King, que en el seu dia no va dub­tar a mani­fes­tar la seva devoció per la sèrie i a situar-la per sobre de Bre­aking Bad i Joc de trons.

Ara que el 3Cat n’ha emès les tres tem­po­ra­des més la seqüela de vuit capítols estre­nada el 2022, igual­ment acla­mada per la crítica, ens ado­nem que el pas del temps la manté com el clàssic que és, fins i tot ofe­rint un mirall con­tem­po­rani a mol­tes de les tra­mes que hi apa­rei­xen. Des de tri­par­tits fallits a maqui­na­ci­ons polítiques a con­tra­cor­rent ideològic que tenen nefas­tos resul­tats elec­to­rals (això en clau de política pro­pera), pas­sant per pro­ble­mes ecològics i bèl·lics que no aca­ben de solu­ci­o­nar-se.

A Bor­gen –títol que fa referència a El cas­tell, el nom infor­mal del Palau de Chris­ti­ans­borg, que s’uti­litza sovint com a metonímia del govern danès– se segueix la car­rera política de Bir­gitte Nyborg (Sidse Babett Knud­sen, bri­llant en el paper), una dona amb con­vic­ci­ons fer­mes que acon­se­gueix con­tra pronòstic con­ver­tir-se en la pri­mera dona pri­mera minis­tra de Dina­marca. És la líder del par­tit del par­tit de cen­tre­es­querra De Mode­rate (Els Mode­rats) i la seva dedi­cació al càrrec afecta la seva vida per­so­nal, espe­ci­al­ment la sen­ti­men­tal i fami­liar. També, en la cons­tel·lació de per­so­nat­ges del seu uni­vers des­ta­quen Katrine Fons­mark, pre­sen­ta­dora de notícies de TV1; Kas­per Juul, ana­lista polític i asses­sor de premsa de Nyborg; Tor­ben Friis, edi­tor de notícies de TV1; Phi­llip Chri­as­ti­an­sen, el marit de Bir­gitte, i Hanne Holm com a peri­o­dista.

El retrat que es fa d’aquest micro­cos­mos recorda la manera de fer de la refe­ren­cial The Wire, foca­lit­zant en un àmbit més con­cret el punt de mira i l’anàlisi d’uns per­so­nat­ges que no paren de créixer amb com­ple­xi­tat i mati­sos, sabent equi­li­brar la ide­o­lo­gia en un punt inter­medi en què la majo­ria d’espec­ta­dors es poden sen­tir còmodes i empa­tit­zar amb aquesta dona, que de ben segur arre­gla­ria els pro­ble­mes que la majo­ria de polítics no paren de cau­sar.