Patrimoni

Una empenta al patrimoni de Calella

La ciutat treballa en dos projectes d’obres de l’arquitecte i urbanista noucentista Jeroni Martorell

Es vol reconvertir en centre cívic el mercat municipal i es restaurarà la balustrada del passeig marítim

Convertir l’antiga biblioteca en un centre d’estudis del personatge, un repte pendent de trobar subvenció

Coin­ci­dei­xen en el temps dues actu­a­ci­ons a Cale­lla que afec­ten obres de l’arqui­tecte, urba­nista i con­ser­va­dor del patri­moni monu­men­tal Jeroni Mar­to­rell (Bar­ce­lona, 1877-1951). Mar­to­rell, artífex de nom­bro­ses edi­fi­ca­ci­ons a la ciu­tat, a la qual el lli­ga­ven llaços fami­li­ars, va exer­cir com a arqui­tecte muni­ci­pal prop de qua­ranta anys (1913-1951) i la seva empremta pro­fes­si­o­nal es pot tro­bar arreu del muni­cipi, on també des­ta­quen l’antiga bibli­o­teca Costa i For­na­guera, l’Escor­xa­dor, el dis­seny del parc Dal­mau i dife­rents habi­tat­ges senyo­ri­als pri­vats. De fet, des del con­sis­tori cale­llenc fa pocs anys es va pro­moure la decla­ració de bé cul­tu­ral d’interès local (BCIL) de tota l’obra pública de Mar­to­rell que encara no havia estat pre­ser­vada ni pro­te­gida.

En el cas del mer­cat muni­ci­pal (1927), la funció per a la qual va ser con­ce­but l’edi­fici ha anat per­dent presència i fa anys en aquest espai només hi ha dues para­des de pro­duc­tes fres­cos. El mer­cat set­ma­nal que es munta cada dis­sabte a l’apar­ca­ment del davant tam­poc ha bene­fi­ciat l’acti­vi­tat. En tot cas, l’opti­mit­zació de l’edi­fici ha estat una de les pro­pos­tes estre­lla de dife­rents for­ma­ci­ons polítiques en diver­sos pro­gra­mes elec­to­rals. Junts, que encapçala el govern for­mat també pel PSC, ja en va fer ban­dera el maig del 2023 i ara tira enda­vant la pro­posta de con­ver­tir el mer­cat en un cen­tre cívic. “Volíem un cen­tre cívic a peu pla, en ple cen­tre, ben con­nec­tat i el mer­cat muni­ci­pal té unes pos­si­bi­li­tats enor­mes”, asse­nyala l’alcalde de Cale­lla, Marc Buch, que afe­geix que l’alçària actual per­met afe­gir una nova planta. “Pri­mer vam fer un pla fun­ci­o­nal que ens va per­me­tre esta­blir els paràmetres tècnics de la idea que teníem al cap. Perquè volem un equi­pa­ment que ha de ser fun­ci­o­nal i inno­va­dor, al mateix temps que com­pleixi amb els cri­te­ris de sos­te­ni­bi­li­tat i d’eficiència energètica”, pre­cisa l’alcalde, que recorda que actu­al­ment ja s’ha fet la tria de qua­tre pro­pos­tes del con­curs d’idees que es va con­vo­car al juliol. “Els autors dels tre­balls selec­ci­o­nats ara tenen un període per aca­bar de defi­nir les seves pro­pos­tes. No sabem el nom dels par­ti­ci­pants perquè s’han pre­sen­tat sota pseudònim per garan­tir en tot moment que res con­di­ci­o­narà la tria del millor pro­jecte”, comenta. L’objec­tiu, si es com­plei­xen els ter­mi­nis pre­vis­tos, és començar les obres el juny-juliol del 2025. La recon­versió del mer­cat en cen­tre cívic tanca defi­ni­ti­va­ment la idea que aquest equi­pa­ment fos a la casa de Can Saula del car­rer Església, que va ser adqui­rida pel con­sis­tori amb aquesta intenció. “Can Saula no reu­nia les con­di­ci­ons necessàries i tre­ba­llem amb la idea de tras­lla­dar-hi la pina­co­teca muni­ci­pal, que ara es troba al pri­mer pis de l’antic ajun­ta­ment, per dei­xar lliure l’espai i habi­li­tar-lo com a sala de plens, que ens ha que­dat petita”, acla­reix Buch.

Res­tau­rar amb fons euro­peus

Una de les ico­nes pai­satgísti­ques de Cale­lla és el seu pas­seig marítim, la part antiga del qual és bate­jada amb el nom de qui va ser alcalde, Manuel Puig­vert. La balus­trada, amb ele­ments de caràcter neoclàssic, i les esca­les que el per­fi­len són també obra de Jeroni Mar­to­rell i en els més de cent anys d’història fins ara no s’havia fet una actu­ació de res­tau­ració tan com­pleta. De fet, és pos­si­ble gràcies al fet d’haver inclòs el pro­jecte en la pro­posta gua­nya­dora dels fons euro­peus Next Gene­ra­tion que va obte­nir un total de cinc mili­ons d’euros per impul­sar la sos­te­ni­bi­li­tat turística del muni­cipi. “Des de l’ante­rior govern ja s’havien fet les pri­me­res actu­a­ci­ons for­mant els tre­ba­lla­dors de la bri­gada sobre com actuar amb els ele­ments de la balus­trada i ja es va encar­re­gar un pri­mer pro­jecte. Ara l’hem actu­a­lit­zat, hi des­ti­nem prop de 272.000 euros i volem adju­di­car-lo abans que acabi l’any”, pre­cisa l’alcalde de Cale­lla. El pro­jecte ha anat a càrrec del res­tau­ra­dor José Mori­llo, que el 2019 ja es va encar­re­gar de recom­pon­dre unes peces de la balus­trada que havien que­dat mal­me­ses per un tem­po­ral.

Mal­grat un lle­gat local i naci­o­nal digne d’admi­rar, la figura de Jeroni Mar­to­rell no ha tin­gut la pro­jecció espe­rada, segons expli­quen des de l’Asso­ci­ació Amics del Patri­moni de Cale­lla. Un dels seus mem­bres, Xavier Gamell, defensa que la millor manera de retre-li home­natge seria cre­ant un cen­tre d’estu­dis del per­so­natge. La ubi­cació per­fecta, diu Gamell, seria l’antiga bibli­o­teca Costa i For­na­guera, que s’ha man­tin­gut en desús des que va ser subs­tituïda per l’equi­pa­ment de la plaça de l’Ajun­ta­ment. “Vam fer nos­tra la idea de la doc­tora en història de l’art i gran conei­xe­dora de Jeroni Mar­to­rell Raquel Lacu­esta, que va venir a fer una con­ferència el 2022 i ens va fer obrir els ulls”, asse­nyala, con­vençut del suport econòmic que s’obtin­dria de la Dipu­tació de Bar­ce­lona per tirar enda­vant l’obra. “Cal recor­dar que va ser arqui­tecte en cap del Ser­vei de Cata­lo­gació i Con­ser­vació de Monu­ments de la Dipu­tació entre el 1915 i el 1951 i va orga­nit­zar el fons docu­men­tal patri­moni d’aquesta admi­nis­tració”, pre­cisa Gamell, que insis­teix que Cale­lla té “un deure evi­dent amb una figura que ha estat clau en la seva cons­trucció com a ciu­tat”.

Des de l’Ajun­ta­ment, Marc Buch asse­gura que ja hi ha un expe­di­ent obert en aquest sen­tit i que s’està en espera de tro­bar els recur­sos neces­sa­ris per poder-lo dur a terme. “El nos­tre com­promís com a govern amb el lle­gat de Jeroni Mar­to­rell és indis­cu­ti­ble”, manté l’alcalde.

Més enllà de l’arquitecte
“La conservació i restauració de monuments ha de practicar-se amb gran respecte a l’obra del passat”, deia Jeroni Martorell. L’arquitecte va combinar durant la seva trajectòria professional la feina d’arquitecte amb la de conservador i divulgador del patrimoni. Entre altres càrrecs va exercir com a principal conservador de monuments del Tesoro Nacional del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes i va ser director del Servei d’Arquitectes Conservadors de Monuments.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia