música
Maika Makovski: “Ara una crisi creativa ja no em sembla la fi del món”
Maika Makovski (Palma, 1983) es mostra feliç i una mica nerviosa pel naixement imminent del seu vuitè disc d’estudi, Bunker Rococo (Cultura Rock Records), que es publicarà aquest divendres i que presentarà per primera vegada en directe dissabte vinent, 30 de novembre, al Teatre Municipal de Girona (20 h), gràcies a la col·laboració entre els festivals Neu! i Temporada Alta. “Semblava que no havia de ser real. Ha estat un disc molt suat: no em valien gairebé cap de les coses que estava escrivint, i en la soledat de la teva habitació el cap et fa males passades”, explica la cantant i compositora, que acumula ja dues dècades de trajectòria musical –el seu primer disc, Kradiaw, data del 2005– i, per tant, té molt d’ofici. “Aquesta experiència em serveix de molt: ara una crisi creativa ja no em sembla la fi del món. A més, l’esforç t’acaba portant a llocs millors.”
De fet, el títol del disc, Bunker Rococo, fa referència, amb el búnquer, a “la sensació d’aïllament durant l’escriptura del disc” però també, a través del rococó, a “la part boja, viva i exuberant” que li va generar el fet d’estar aïllada. Com diu, és “un títol de contrast perquè aquest també és, sonorament, un disc de contrastos”.
Sintètic i orgànic
De moment, s’han avançat dos singles del nou disc, Hunch of the Century i Just a Boy, que segons Makovski no són cançons que donin una idea exacta del conjunt d’un disc gravat als estudis The Playpen de Bristol pel productor i enginyer britànic Ali Chant. “He confiat en molts amics per fer aquest disc: gent amb un gran talent que tinc molt a prop, així que no em fa falta buscar més.” Entre aquests amics, hi ha Àlex Puig, del Quartet Brossa –formació amb la qual va fer la gira de Chinook Wind (2016)–, que s’ha encarregat dels arranjaments de les cordes i els vents clàssics d’un disc que és alhora “sintètic i orgànic, electrònic i acústic”. Makovski reconeix també la influència de les bandes sonores de Vangelis i Morricone per crear una música vocacionalment “molt visual”. I hi afegeix: “La música clàssica també forma part del meu bagatge i m’ha marcat des de petita, com el pop i el rock. A més, jo tinc la mania d’embarcar-me en músiques que no he fet mai abans, perquè és el que em provoca papallones a l’estómac i perquè jo no entenc la música com una cosa estàtica. Però tampoc critico els músics que tota la vida han fet la mateixa música i que m’agraden molt”.
Els temes que marquen la diferència en el nou disc són aquells en què “s’esborra una mica la línia entre una cançó i una peça clàssica amb diferents parts o moviments, sense que deixin de tenir mai la senzillesa del pop”. No són composicions gaire llargues. “Evito fer-me pesada, tampoc no m’agraden els concerts llargs”, explica la polifacètica Maika , que s’acaba d’estrenar com a codirectora dels dos darrers videoclips .
El nou espectacle
Dissabte a Girona, Makovski estrenarà un nou espectacle amb vuit músics i un concepte escènic inèdit: “No recordo haver vist mai una posada en escena així.” Són Roger Gutiérrez (bateria), Daniel Fernández (baix), Bobbi Relac (guitarra elèctrica, que en el disc també toca Xarim Aresté), Aleix Garcia (violí), Úrsula Amargós (viola), Guillem Senra (trompa), Francina Mercadal (trombó) i Maika a la veu i els sintetitzadors. “És un directe molt dinàmic en què, de sobte, el grup de rock li passa la pilota als vents o les cordes.” El 6 de febrer del 2025, Maika Makovski presentarà el seu nou disc a La Paloma, de Barcelona, dins del Festival Mil·lenni.
