llibres
Molt més que bones intencions
“Al final, recordarem, no les paraules dels nostres enemics, sinó el silenci dels nostres amics”, va dir Martin Luther King Jr., una frase que tanca el còmic Oikia. Relats d’infantesa, projecte publicat per Raig Verd dins la col·lecció Indòmita.
El còmic parteix d’una primera iniciativa de Ferran Capità, director del centre d’acollida Oikia de Girona, que Laura Huerga, editora de Raig Verd, va entomar i dur a terme amb la seva predisposició habitual per les bones causes. I és que Oikia. Relats d’infantesa va molt més enllà de les bones intencions educatives, reivindicatives, de justícia social i, fins i tot, d’aportacions econòmiques desinteressades a diverses ONG. És un bon llibre, tant pel que fa al disseny, com a l’edició, com a les il·lustracions i els textos o, més concretament, a les històries reals que narren els mateixos protagonistes.
El centre d’acollida Oikia es va fundar el 2017 i està destinat a nois d’entre 12 i 18 anys. A més de cobrir les necessitats físiques i psicològiques, també s’ocupa de l’educació i la socialització dels joves que acullen. Oikia forma part de la fundació Resilis, que desenvolupa projectes i programes per a l’atenció integral de joves i infants en situació de risc social per tot Catalunya.
Avui s’ha presentat el còmic amb la presència de Laura Huerga i Ferran Capità i, també, de David Ruiz –coordinador de Resilis–, Agustín Comotto –il·lustrador i coordinador dels il·lustradors que han participat–, Tono Cristòfol –director creatiu que ha donat unitat i coherència al projecte– i Said, noi que va ser acollit i autor i protagonista de la primera història del llibre.
“Vam començar el projecte fa uns tres anys, quan Ferran Capità em va enviar un correu comentant que tenia onze textos escrits per nens migrants com a exercici de la classe de català al centre d’acollida Oikia”, ha explicat Huerga.
No li van semblar textos per publicar, però sí per fer-ne un còmic. “Eren uns textos, unes històries, colpidors però transformadors. Necessaris per al jovent, per això els hem posat a la col·lecció Indòmita, de literatura juvenil. Volem humanitzar una situació sovint tergiversada pels polítics, els mitjans i les xarxes social”, ha afegit l’editora.
La llargada dels textos era molt variable. El més llarg, el de Said, d’unes dotze pàgines, però altres eren molt més curts.
“Són protagonistes de les seves històries. A més, han estat molt generosos i aquest llibre té una doble funció, és pedagògic i, també, preventiu”, ha explica David Ruiz.
La prova que no és un paper senzill és que, dels onze inicials, tres van acabar rebutjant participar perquè no es volien exposar en públic. I alguns dels que van continuar van optar per signar amb un pseudònim, com Said.
Els autors dels textos en què es basen els còmics són Said, Jonathan Pérez, Mohamed M’hamdi, Nil Balaguer, Ousman Sillah, Oussama Bachra, Tihomir Sofkov i Maliky Souwarè. Al final de cada capítol hi ha una breu biografia dels dos autors.
“Després d’escriure la història em vaig sentir molt millor”, ha confessat el jove Said, amb un català tímid però fluït i correcte. Li agrada escriure i ha publicat moltes poesies a Instagram.
Els il·lustradors han estat Agustín Comotto, Raquel Ródenas, Marc Torices, Nadia Hafid, Cristina Bueno, Pep Brocal, Susanna Martín i Martín Tognola, a més de Carmen Segovia, que ha dibuixat la portada. “Curiosament, tots fills de migrants”, ha assegurat Comotto. “D’alguna manera, tots som migrants”, ha afegit.
“Hi va haver tres coses aplicades a tots els il·lustradors: fer servir la mateixa tipografia, no veure fotografies dels protagonistes reals –i aquí és curiós com la intuïció et porta a acostar-te a la realitat perquè, en el meu cas, vaig dibuixar un noi força similar al Said, sense haver-lo vist mai– i, finalment, tots els il·lustradors havien de respectar la història original, que no vol dir ser fidels a la forma, però sí al fons, a l’essència de les narracions i les experiències”, ha detallat Comotto.
Per tant, els il·lustradors han reinterpretat aquests vuit relats per fer-los propers als lectors i per contribuir “a fer un crit en favor de la necessitat de garantir els drets humans fonamentals a tothom, sense diferències ni jerarquies, perquè cap vida pot estar per sobre de cap altra”.
Els beneficis que se’n derivin de la venda d’exemplars seran destinats a diverses ONG triades pels autors. A més, es pensa fer una campanya específica de cara a instituts, perquè és un còmic que pot agradar a qualsevol adult, però a qui va dirigit amb intencions didàctiques és als joves. Compta amb pròlegs de Ferran Capità i Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, i un epíleg de l’editora Laura Huerga.
“Poder treballar temes, en llengua catalana, i donar veu a aquests nois perquè poguessin explicar una part de la seva vida, era important. Tot i que ens feia una mica de por veure què en podia sortir. En cap cas vam pensar, d’entrada, que es poguessin publicar”, ha comentat Capità. “És un àmbit en què només solen transcendir les coses dolentes i hi ha molts bons moments”, ha afegit. Com els que pot proporcionar la lectura i contemplació d’aquest còmic col·lectiu.