edició
El millor any de la història, de moment...
Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya –“que compta amb uns 400 segells editorials amb seu a Catalunya, en especial a Barcelona”–, va valorar ahir el 2024 com “el millor de la història” pel que fa a venda de llibres, “impulsat per la incorporació dels joves a la lectura”. Justament quan hi ha hagut l’efímera intenció de deixar les assignatures de literatura com a opcionals a batxillerat.
Tornant a les xifres, aquesta tendència a l’alça, que es va començar a notar durant la pandèmia, ha portat el sector editorial, excloent els llibres de text, a un creixement de vendes del 35% des del 2019. Pel que fa a la literatura juvenil, puja fins al 45%, els últims cinc anys. “Una possible explicació, a diferència de fa uns anys en què es deia que els joves no llegeixen, és que ara tenen molts més títols del seu interès”, va afirmar Patrici Tixis.
Catalunya acumula el 80% de l’edició que es fa a tot el mercat hispanoamericà; un 53% de la producció, a més, es fa a Catalunya, i el sector dona fins a 35.000 llocs de treball, entre directes i indirectes.
La venda de llibres de ficció i no-ficció, que representa el 70% del mercat d’interès general –tots menys els llibres de text–, s’ha incrementat al voltant del 10%. El mateix percentatge ha augmentat el llibre de butxaca. I el còmic, que després d’una forta revifada estava estancat, també ha augmentat entre un 2 i un 3%.
El total facturat aquest any –encara estimat, perquè falta la campanya de Nadal, que sol ser propícia– és de 1.200 milions d’euros a tot l’Estat, amb un creixement del 10% respecte a l’any passat. D’aquests, uns 75 milions són de llibres en català.
Tixis va lloar el paper que fan les llibreries i biblioteques, que han dinamitzat molt el sector. “Les llibreries haurien de ser valorades, i tractades en l’àmbit fiscal, com a agent cultural i no com a botiga que ven llibres”, va declarar.
Pel que fa al llibre digital, es manté al voltant del 8% del mercat amb un creixement cada cop més important de l’audiollibre, “que ja representa al voltant d’un 40% de les vendes de llibres digitals”.
Tot i les bones xifres, el Gremi es planteja diversos reptes. Un és el control de la creació amb intel·ligència artificial (IA). Un tema que els “preocupa”. “La IA ajuda en moltes coses, ens permet ser més eficients i agilitzar els processos de producció i promoció editorial, la distribució, descobrir nous mercats... Però els continguts que es fan servir –en ficció no ens fa gaire por, però sí en textos tècnics– sense retribuir-ho dignament als autors i sense demanar-los permís, s’han de regular.”
També volen millorar la implantació de les biblioteques escolars a Catalunya, “que està anant molt més lenta del previst pel Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya”. Tixis també va reclamar que “en el pròxim pressupost de la Generalitat es destini el 2% de la despesa al Departament de Cultura, tal com es van comprometre a fer”.
Finalment, va comentar que un altre repte és complir encara més amb les normatives europees mediambientals i que tot apunta que es mantindrà la tendència a l’alça. “Cada cop més persones tenen el llibre com a preferència d’entreteniment cultural.”
La Nit de l’Edició
Ahir va tenir lloc la tradicional trobada anual del sector editorial en què es concedeixen els premis Atlàntida (per al paleontòleg i escriptor Juan Luis Arsuaga), el Memorial Fernando Lara a una iniciativa empresarial jove (per a la Llibreria Sendak de Barcelona) i el premi de traducció Àngel Crespo, en castellà per a Agata Orzeszek Sujak i Ernesto Rubio per Los libros de Jacob (Anagrama), de la polonesa Olga Tokarczuk, i en català per a Marta Pera Cucurell per Cartes a la meva mare (Periscopi), de la britànica Sylvia Plath.
També es van celebrar els 100 anys de les editorials Barcino i Clie, els 75 de Planeta i els 25 de Gemser, El Viejo Topo, Minúscula i Profit.