mirador
Nova mirada al cicle artúric
Les històries del cicle artúric es basen en mites que ja eren arcaics quan al segle XV autors com Thomas Malory van tractar-los. El cicle del Rei Artús, els cavallers de taula rodona, la reina Ginebra i la seva especial relació amb Lancelot, i els mags Merlí i Morgana han donat peu tan a interpretacions fosquíssimes com a relats amb tecnicolor, com el de Disney.
És per aquest motiu que, a l’àlbum Nimue (Norma Editorial), la dibuixant Aldara Prado ha volgut de fer-ne la seva i, d’entrada, li ha donat una mirada femenina a un relat que generalment enalteix les qualitats heroiques dels mascles i amplifica la negativitat de les dones. Aldara Prado és nascuda a Galícia (1992), va estudiar belles arts a València i va passar una llarga temporada a Barcelona. Ara viu a Berlín. Fins ara ha treballat com a il·lustradora i aquest és el primer còmic llarg que realitza. “Com a gallega, després d’anys lluny de casa tenia molta morrinha. Tenia la necessitat de connectat amb la naturalesa i els boscos en els quals em vaig criar”. És per aquest motiu que a l’hora de decidir-se per una història va triar les llegendes artúriques que enllacen amb la tradició celta de la seva cultura.
Un cop decidit això va dedicar-se a estudiar mitologia celta, irlandesa, de la Bretanya i també gallega i es va trobar amb la figura de la dama del llac. “Un personatge que procedeix de l’anomenada Coventina, la deessa de les aigües celta que també va ser venerada a Galícia”. Per tradició familiar, el seu avi era molt aficionat a aquestes i històries, i pel record viscut d’adaptacions com les de Disney, la pel·lícula Excalibur, de John Boorman i la sèrie de la BBC dels anys noranta encara es va sentir més atreta per aquesta mitologia.
De totes les imatges que li havien suggerit aquestes històries la que més es va quedar gravada va ser la de la dama del llac traient l’espasa de les aigües. D’aquesta dama del llac, en surt lla novel·la gràfica Nimue, que és un dels molts noms amb què es coneix el personatge. “La volia veure representada amb la meva perspectiva contemporània i no la d’un medievalista dels molts que havien tractat el tema.
Aldara Prado, filla del dibuixant Miguelanxo Prado, fa desfilar per la seva obra, amb un estil de cromatisme atlàntic, tot un reguitzell de mites com Morgana, que envoltats de mons màgics expressen, no obstant això, la realitat del comportament humà.