Cal que neixin pessebres a cada instant
El pessebre és la representació del naixement de Jesús, que fa 801 anys que s’interpreta en esglésies, entitats i a casa
L’Agrupació Pessebrista de Castellterçol es va fundar el 1944, i ara els 28 membres tenen espai expositiu i fan tallers
-
El primer pessebre , a dalt, és obra de Josep Vives de l’Agrupació pessebrista de Castellterçol, i les dues imatges de baix són detalls del pessebre de Miquel Toronell Boniquet, de Barcelona. NÚRIA FERRER / A. CASTELLÓ. -
Cal que neixin pessebres a cada instant. -
Cal que neixin pessebres a cada instant.
Tant si s’és creient com si no, la il·lusió del Nadal i les festes del solstici d’hivern reviuen a cada casa, família, entitat, empresa i associació, cada mes de desembre. Ens agradi o no, el calendari laboral, escolar i personal està marcat per aquest fet; hi ha vacances i ens marca el ritme en més o menys grau. De petits a l’escola es canten nadales, ja siguin religioses o no, els bons desitjos floreixen i les reunions de feina i de família sovintegen com si l’any vinent tot hagués de ser millor. I és temps de pessebres, ja sigui per creença o tradició. Els nens i els amants del pessebrisme tenen esmolades les eines per bastir-los, d’originals i agosarats, o dels de tota la vida. Segons l’Enciclopèdia Catalana, un pessebre “és una representació del naixement de Jesús que se sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc”. Per reproduir l’estampa, es pot fer de moltes maneres, com si fos una obra de teatre, com als pessebres vivents, o amb figures de resina, ganxet, tela, plàstic, pasta de paper o ceràmica. El primer pessebre es va representar a Greccio, a Itàlia, el 1223, com una representació litúrgica de la nit de Nadal, feta per Francesc d’Assís, enguany fa 801 anys. I d’aquí a les esglésies, i a les cases, on cada persona que el fa li dóna un toc personal.
80 anys de pessebres
A Castellterçol, al Moianès, el pessebrisme va néixer el 1944, primer lligat a la parròquia i, ara, a les Escoles Velles. La presidenta de l’Agrupació Pessebrista de Castellterçol, Agustina Carbonés Armadans, fa set anys que ocupa el càrrec, però en fa 30 que hi està vinculada, i afirma que “l’associació es va crear el 1944 per engrescar els joves amb un concurs de pessebres; s’anava a les cases on els tenien i es valoraven”. L’agrupació va tenir molt èxit, però al llarg de la història ha viscut etapes de creixement i d’estancament. Va ser pel 50è aniversari quan se li va intentar donar un nou impuls, cap al 1988.
A Castellterçol els pessebres es fan dins caixes, són diorames. Aquest 2024 en tenen 27 d’exposats, i, del total, 25 són diorames i dos, soques en raconets. Des de fa 30 anys fan un diorama monumental que canvien cada any. Enguany representa un poble de muntanya amb carros i gent que passeja amunt i avall.
L’agrupació la formen 28 pessebristes i, del total, dotze són dones. S’encarreguen de l’espai expositiu i també del taller, on aprenen a fer figures, pintura, fusteria, perspectiva, etc. i on cadascú ajuda la resta amb el que millor domina. Des de fa uns anys tenen l’artista Josep Vives com a mestre. Un artista que l’any passat va dur un pessebre fet per ell a Greccio, per a l’exposició dels 800 anys de pessebrisme.
Enguany el pessebre fet per Josep Vives a Castellterçol és una representació d’un pessebre vivent. Hi ha una gran plaça amb un pessebre vivent, representat per figures amb vestits hebreus, i d’altres que estan vestides amb roba actual, que representa que assisteixen a veure el pessebre vivent. El mestre Vives “és molt bo fent figures, i també per la imaginació que té”, diu Carbonés.
A la presidenta de l’Agrupació Pessebrista de Castellterçol, Agustina Carbonés, li agradaria que hi hagués més jovent que continués fent feina pel pessebrisme. “Costa molt motivar els nens”, indica. De fet, la mitjana d’edat de l’agrupació és de gent adulta i gran. Malgrat tot, Carbonés està molt satisfeta de les dones de l’Agrupació Pessebrista, que enguany han fet una figura i un pessebre que està exposat al Centre d’Artesania de Catalunya, a Barcelona. És en la mostra Pessebrisme, mirades: amb ulls de dona, que es pot veure fins al 12 de gener, on hi ha 20 pessebres i 24 figures fetes per dones.
Quaranta anys fent pessebre
L’estima pels pessebres neix i es cultiva amb el temps. Miquel Toronell Boniquet fa quaranta anys que va començar a fer pessebres a casa, a Barcelona. A la seva família no hi havia una tradició gaire arrelada, però es va casar i va començar a teixir un costum que ha anat en augment i que ha transmès primer als fills i, més tard, als nets. Toronell detalla: “En casar-me, el primer Nadal vaig demanar als meus pares un pessebre de plàstic que tenien, on hi havia el naixement, dos pastors i els Reis, i el vam muntar al rebedor. I jo me’n vaig anar a Santa Llúcia a comprar una caseta. I a partir d’aquí, cada any hem anat comprant més coses.” No es dedica professionalment als pessebres, però cada estiu pensen en família què volen fer, quines peces volen encarregar i incorporar-hi, i al novembre comencen a muntar-lo. Triguen més d’un mes a fer-lo per tenir-lo acabat per al dia de Nadal. El pessebre de casa els Toronell és tota una institució, i un motiu de socialització. Tot gira al voltant del pessebre: al pati tenen una carpa amb calefacció per poder gaudir amb els amics i família buscant els personatges. En Miquel i el seu fill, que l’ajuda a muntar el pessebre, tenen comptabilitzats tots els elements: són 117 personatges, 115 plantes i 123 animals. No hi ha res deixat a l’atzar al pessebre, de cinc metres de llarg per un d’amplada. És multisensorial: té llum, incorpora diferents olors, sons d’aigua i el bullici del mercat, i té moltes hores de dedicació que es veuen a simple vista. També té un riu i un port, amb un aquari a baix amb peixos de veritat, i un vaixell de fusta surant. De les figures que més s’estima en Miquel hi ha el Naixement, en què el Nen Jesús no el sosté la Verge Maria sinó sant Josep. I té caganera, no caganer, per transgredir les normes malgrat seguir la tradició. Són llicències personals del creador que l’ajuden a fer un pessebre particular. El pessebre de casa la família Toronell és com el de moltes cases catalanes, va començar com un fet testimonial i un hobby, i ha acabat sent tota una representació.