Càntirs, cobles i masurques

Entre la tria dels treballs discogràfics més destacats d’aquest 2024 cal esmentar com més aviat millor És pregunta (Latency), de Tarta Relena , un duo integrat per Marta Torrella i Helena Ros que canta amb una gran varietat de llengües (fins i tot algunes que ja són mortes, com el llatí) i que, entre samplers electrònics i llaços vocals de màgia ancestral, homenatgen la veu com a instrument més antic de la humanitat. La seva participació, a l’abril, en la distingida sèrie de concerts Tiny Desk, als Estats Units, on van cantar, entre d’altres, El suïcidi i el cant en català, va ser la seva primera gesta en un any arrodonit, a l’octubre, amb el citat És pregunta, un disc al voltant de la idea del pensament tràgic que les reafirma com un dels projectes més singulars i, potser per això mateix, també exportables d’ara mateix al país.

Entre els experiments més rodons del 2024, d’altra banda, toca aplaudir, també, el segon treball conjunt, més d’una dècada després del primer, del solsoní Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, un disc (Vol. 2, Satélite K) fet, segons assenyalava Mas en aquestes pàgines, amb més voluntat de “passar-ho bé” que l’anterior i amb Xavier Guitó encarregant-se magníficament de tots els arranjaments. Una d’aquelles aventures, en definitiva, que ens recorda la potència expressiva de Mas, cada vegada més en la línia dels grans noms europeus de la cançó, i com en pot ser de viva i juganera la tradició.

No són poques les joves cantautores catalanes que, els últims mesos, han volgut reformular el seu discurs encabint-hi més presència de les músiques urbanes. A qui millor li ha sortit la jugada, però, és a la mallorquina Maria Jaume , que a Nostàlgia Airlines (Bankrobber) ha sabut elaborar una interessant i urgent narrativa amb temes com la gentrificació, la massificació turística i les relacions personals de la seva generació. Fa mesos que va sortir, però no podem oblidar-nos del debut en solitari de Guillem Gisbert (Manel): Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán), amb les coses molt ben dibuixades en el terreny estètic i lletres de primer ordre al voltant de realitzacions personals i vocacions. Bones lletres, també, les d’Adrià Cortadellas amb Fetus , que, reconvertint-se fa pocs anys en els Pogues de l’Empordà, han esdevingut un dels projectes més frescos i regeneradors que tenim per aquí. Càntir nou fa aigua fresca (Bankrobber) és el nom del seu últim disc, amb cançons amb tanta trempera com Clam dels ocells i Durruti, Macià i Verdaguer.