Florence Pugh i Andrew Garfield, un amor tràgic

De Casablanca a Titanic, passant per Allò que el vent s’endugué, Breu encontre o Love story, el drama romàntic té una sòlida tradició al cinema anglosaxó reconeguda pel públic, els premis i la crítica. El gènere no viu, però, en el seu millor moment, i Vivir el momento no canviarà aquesta situació. Aquesta producció de la companyia indie de moda, A24, suposa, almenys, una petita alenada d’aire fresc, que ha aconseguit algunes fites: clausurar un festival de categoria A com Sant Sebastià, aconseguir elogis de la crítica (no unànimes) i superar els 30 milions de dòlars de recaptació internacional. La seva principal virtut és el talent dels protagonistes, Florence Pugh i Andrew Garfield, i la química que desprenen en el paper d’un home i una dona molt enamorats, que tenen una filla i han d’afrontar la greu malaltia d’un d’ells. Narrada de forma no lineal, amb molts salts endavant i enrere (des del moment que es coneixen fins al final), està dirigida amb bona mà pel cineasta irlandès John Cro·ley, director d’episodis de sèries tan prestigioses com ara True detective i Mirror. En la balança dels defectes, cal apuntar-ne un de freqüent en cert cinema de postureig que pretén impressionar: els dos protagonistes són uns autèntics genis de la seva professió. Ella, la millor cuinera britànica. Ell, un alt executiu d’èxit. Tot molt normal.