Cala Vento celebra 10 anys amb un ‘Brindis’ de versions imprevisibles

Són un dels grups més atípics del panorama musical català i espanyol: ara fa deu anys, dos nois, un alt-empordanès i un baix-empordanès, es van associar per crear, tots dos sols, només amb una guitarra, una bateria i les seves veus, Cala Vento. En aquests deu anys havien publicat, fins ara, quatre àlbums i uns quants singles i EP: un bon grapat de cançons enèrgiques i impetuoses, però també melòdicament infal·libles, que han presentat en centenars de concerts arreu de la geografia estatal i més enllà. De fet, el directe és el punt fort de Joan Delgado i Aleix Turon, o sigui, Cala Vento: els seus concerts són autèntiques catarsis col·lectives, dirigides des de l’escenari per dos músics que no necessiten gaire per crear màgia. La revista Rockdelux els ha tornat a situar entre els millors directes estatals de l’any passat (14a posició) i els dies 5 i 6 de febrer obriran, amb dos concerts a la sala Apolo de Barcelona, una intensa gira estatal per celebrar el 10è aniversari, amb 12 concerts en 12 dies seguits.

L’any passat , quan van celebrar exactament deu anys d’existència, Cala Vento va publicar dos senzills amb versions molt personals de Pau (Els Pets) –cançó que també complia 20 anys– i Insurrección (El Último de la Fila). Eren dos avançaments de Brindis (Montgrí), l’àlbum de versions que Cala Vento publicarà divendres vinent, 17 de gener. Són 9 cançons, incloses les dues ja esmentades, que retraten bé, tot i ser creacions alienes, un grup sense prejudicis que sap posar el seu segell personal a cançons que cap suposat expert en màrqueting musical reuniria en un sol disc. Són aquestes, explicades per ells:

Mi canto libre, de Lucio Battisti. “Durant el confinament vam desconnectar força l’un de l’altre i vam tornar a recuperar la vella tradició de compartir músiques que ens agradaven/inspiraven [...]. Il mio canto libero semblava escrita expressament per a les circumstàncies que estàvem passant.”

Insurrección. “EUDLF ha estat sempre un referent recurrent per a nosaltres. Potser no tant en la part musical, que també, però sobretot en l’empresarial i vocacional.”

A sota aigua. “Aquesta versió d’Underwater boi de Turnstile respon probablement a l’homenatge obligatori a una banda que ens va despertar de nou el fenomen fan a tots dos.”

Lento. “La nostra relació amb la música llatinoamericana és cada cop més intensa [...]. Julieta Venegas s’ha guanyat un lloc a l’Olimp sense concessions, a base de cançons increïbles i una personalitat desbordant.”

Pau. “Tots dos som molt fans d’Els Pets i, per regals d’aquests que et dona la vida, resulta que el seu líder, Lluís Gavaldà, és fan nostre.”

Grita. “Més enllà del llegat de Pau Donés, és una cançó tan emocional i tan arrelada als nostres records que intentar donar-li una volta es va convertir en imprescindible.”

Sono innamorato di te, de Luigi Tenco. “L’Enric (Lecocq) és amic d’en Joan des dels 14 anys i de l’Aleix des que aquest coneix en Joan. És mig català i mig francès, però per diverses casualitats de la vida, l’hem fet cantar en italià [...]. Recentment, l’Enric s’ha casat amb la pistoiesa Carolina i, com a mostra d’amor, li va cantar Sono innamorato di te en un concert que vam fer l’any passat al poble.”

Aixopluc. “Ens vam adonar que ens faltava versionar algun grup de la nostra generació. Da Souza era una banda mallorquina que vam veure sovint en directe, i fins i tot vam poder compartir-hi escenari. Una gran inspiració de proximitat.”

Blueprint. “La seva traducció ha estat un dels reptes més durs del disc. No és que les lletres de Fugazi siguin molt complexes, però les paraules hi són molt ben mesurades per transmetre contundentment el que correspongui. Per sort hem rebut l’aprovació d’Ian MacKaye, cosa que sempre s’agraeix. ”