Altres

la crònica

El compromís en un present vidriós

“La implicació col·lectiva potser no fa que passin coses però evita que en puguin passar”

Els escrip­tors britànics George Orwell i W.H. Auden van par­ti­ci­par en la Guerra Civil Espa­nyola. El pro­fes­sor i escrip­tor Miquel Berga ho va glos­sar a Quan la història et crema la mà (Ana­grama, 2020). Orwell va pren­dre part en el con­flicte, amb el fusell, i va ser ferit al front, men­tre que Auden ho va fer des d’una posició dife­rent i en va escriure el poema Spain. Era el 1937 i era quan “la revo­lució ho per­me­tia tot, encara que es vessés sang”. Era també quan Auden era pròxim a les idees comu­nis­tes. Més tard escriu­ria: “La poe­sia no fa que passi res.” “No és un arma car­gada de futuro, com asse­gu­rava Gabriel Celaya. La poe­sia sac­seja, ense­nya, remou a qui la lle­geix però no can­via res de la rea­li­tat; no hi ha cap lli­bre que hagi fet una revo­lució”, va recor­dar l’escrip­tor, poeta i mem­bre del PEN Català Josep Maria Fona­lle­ras tot refle­xi­o­nant sobre què s’ha de fer quan la història et crema la mà i ets un pin­tor, escrip­tor, intel·lec­tual, poeta, artista... Que­dar-te a la torre d’ivori de la cre­ació o hi ha certa res­pon­sa­bi­li­tat, el com­promís? Els escrip­tors que en els seus cent anys d’història han for­mat part del PEN Català ho van tenir clar, va reblar Fona­lle­ras: “Aquesta impli­cació col·lec­tiva pot­ser no fa que pas­sin coses però evita que en puguin pas­sar.”

En el marc de la taula rodona El com­promís dels escrip­tors i dels artis­tes amb la lli­ber­tat d’expressió, ahir a la tarda a la bibli­o­teca Car­les Rahola de Girona, orga­nit­zada pel PEN Català, es va abor­dar no només la cen­sura que sem­pre acom­pa­nya el temps pre­sent, “vidriós, esquerp i aspre”, amb un fei­xisme en auge, sinó també una altra cen­sura, la de la relec­tura de les obres d’art pro­pi­ci­ada pel cor­rent impe­rant del que ha de ser política­ment cor­recte, d’aquesta “esquerra de bona fe”. Fona­lle­ras va men­ci­o­nar el cas de Roald Dahl quan fa uns anys les edi­to­ri­als angle­ses que en tenien els drets en volien refer les històries lle­vant-ne la mirada inqui­e­tant de Dahl perquè els infants no tin­gues­sin un accés tan directe a la violència. Manuel Guer­rero Bru­llet, crític i secre­tari del PEN Català, mode­ra­dor de la taula, va recor­dar que Orwell, en una de les seves novel·les més pre­sents, la dis­to­pia de 1984, escriu que el 2050 esta­ran rees­cri­tes “amb el nou llen­guatge” les obres de Shakes­pe­are i La Divina Comèdia. En relació amb el com­promís de l’artista, Fran­cesca Llo­pis va recor­dar que sense el com­promís amb un mateix no s’arriba a l’altre. I en aquest con­text d’empenta de l’extrema dreta, es va apun­tar a la base de tot: l’escola, en crisi. “L’huma­nisme es repri­meix per no pen­sar”, va con­cloure Llo­pis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia