El Museu d’Art Abstracte Espanyol de Conca celebra el talent dels germans Blassi

L’amistat és un poderós motor que accelera la creativitat. Ho saben bé els germans bessons Jordi i Jaume Blassi (Barcelona, 1948), l’un dissenyador gràfic i l’altre fotògraf. Junts van fer, el 1967, un viatge a Conca que els va canviar la vida perquè va donar un fort impuls a les seves carreres emergents. Allà van conèixer Fernando Zóbel, que acabava d’obrir el Museu d’Art Abstracte Espanyol, un oasi de modernitat a l’Espanya de la postguerra. Hi van anar recomanats pel crític d’art Daniel Giralt-Miracle i amb l’encàrrec que aquest els va fer d’obtenir imatges per il·lustrar un article a la revista Destino. “El museu és vostre, feu el que vulgueu”, els va dir Zóbel, fent-los una confiança que seria l’inici d’una relació personal i professional fructífera en projectes.

Gairebé mig segle després d’aquella lluminosa trobada, el museu situat en les populars cases penjades de Conca, ara gestionat per la Fundació Juan March, celebra la creativitat dels Blassi en una exposició que es pot veure fins al pròxim 26 de gener. I és que els germans barcelonins (llavors encara menors d’edat) es van convertir en les persones de confiança de Zóbel (més de vint anys més gran) per gestar materials vinculats a l’acompanyament i a la difusió dels continguts del museu: llibres d’artista, carpetes de gràfica, logotips, fotografies, cartells i postals de les obres de la col·lecció. El moment àlgid d’aquesta col·laboració es va produir a partir del 1971, quan els Blassi es van posar al capdavant del nou departament d’arts gràfiques de l’equipament museístic. Amb el seu impulsor, que els va deixar un espai per viure i treballar a Conca, compartien una idea democratitzadora de l’art i la convicció que un bon disseny era clau per propagar la seva missió. “No ens donàvem importància. El que volíem era fer les coses molt ben fetes, en tot. I aprendre”, expliquen els Blassi en una llarga entrevista que els han fet a propòsit de l’exposició i que centra la publicació que li fa de catàleg.

Els Blassi van començar a fer camí en el món del disseny, la publicitat i la fotografia encara de més joves, treballant en diverses agències capdavanteres en una Barcelona en què ja van coincidir amb altres persones que van creure en ells. Dues de les claus van ser el pintor i dissenyador Salvador Bru i el tipògraf Ricard Giralt-Miracle, el pare del crític d’art que els posaria en contacte amb Fernando Zóbel. Però Zóbel va ser el que més ens va obrir les portes al món, reblen en la conversa.