Un caragol a pas lent cap al reconeixement internacional

Dues petites produccions competeixen amb les totpoderoses Disney (Del revés 2) i Dreamworks (Robot salvaje) per l’Oscar d’enguany al millor film animat: el film letó sense diàlegs Flow, un mundo que salvar, que ja és als nostres cinemes, i Memorias de un caracol . El cinquè aspirant són vells coneguts de l’animació en stop-motion britànica, Wallace i Gromit. És just en aquest tipus d’animació que s’ha fet Memorias de un caracol, una producció australiana dirigida pel debutant Adam Elliot, Oscar al millor curt animat per Harvie Krumpet (2004). Els reconeixements li han arribat a poc a poc, fent honor al mol·lusc que li dona títol: millor llargmetratge d’Annecy, el festival de cinema animat més important del món, i de Sitges, nominació al Globus d’Or i, fa una setmana, a l’Oscar...

D’escenaris, figuretes de plastilina i il·luminació obscurs, té una protagonista que narra la història en off i es posa l’espectador immediatament a la butxaca. Òrfena de mare des de naixement, sent passió pels caragols des que va heretar la caixa de joies de la mare. El film narra el seu difícil trànsit per un món hostil (pateix assetjament, altres pèrdues...) i el canvi radical que li representa fer amistat amb una dona gran. Pren forma amb una expressivitat de les emocions i un humor que li han valgut elogis i premis arreu del món.