Art

art

Lluís Hortalà porta a Espais Volart un joc irònic sobre aparença i realitat

‘Posar el dit a l’ull’ mostra treballs de l’artista olotí creats durant els darrers trenta anys, sobre les paradoxes i els límits del ‘trompe-l’oeil

La Fundació Vila Casas ha presentat avui als seus Espais Volart, de Barcelona, l’exposició Posar el dit a l’ull, de Lluís Hortalà (Olot, 1959) que es podrà veure fins al 13 de juliol. L’obra d’Hortalà planteja un joc irònic sobre l’aparença, l’acceptació de l’engany o la rèplica de realitat, les tècniques que utilitza l’art per produir i reproduir les imatges, el miratge i els límits del trompe-l’œil, la il·lusió òptica o la imitació, l’artifici.

Comissariada per Teresa Grandas, l’exposició presenta treballs d’Hortalà fets els darrers 30 anys, entrecreuats sense una cronologia determinada. Les peces plantegen reflexions com què és el saber i les seves manifestacions i de quina manera el coneixement fa pensar en el món. Lluny de ser un recorregut amb certeses si no carregat de paradoxes, la mostra convida el públic a reflexionar.

Entre les particularitats de l’ exposició hi ha que, a banda de les obres que es poden veure que estan vinculades als processos de treball de l’autor, hi ha un espai on l’artista continuarà la creació d’una peça. Es tracta del projecte inacabat, Nuremberg. La història sempre es repeteix dues vegades. Llei i barbàrie es retroben en un exercici de memòria i reflexió.

Lluís Hortalà ha explicat a l’ACN que un dels seus objectius és atrapar la mirada de l’espectador i submergir-la en una xarxa de tensions i contorsions basada en l’efecte físic real sobre l’ull. Hortalà presenta, doncs, un joc pel visitant que és una reflexió sobre l’art i la visualitat. Amb un conjunt d’objectes, es busca enganyar l’ull, encara que al visitant li pugui semblar que ha descobert el truc de cada peça. Aquest joc és possible gràcies a la hibridació de llenguatges amb la pintura escultòrica, el dibuix fotogràfic sense usar mai la fotografia o la imatge en moviment. La iniciativa vol destacar que les maneres de veure remeten a les maneres de conèixer, a la reflexió d’allà on estem, del lloc espacial i mental. També es fonamenta la distinció entre tècnica, coneixements, instruments i mètodes.

Una part de l’ exposició gira al voltant d’un aspecte biogràfic de l’artista: la seva pràctica d’alpinisme durant la joventut. L’atracció per la muntanya es barrejava amb qüestions com la planificació de la ruta, el desig de l’ascens del cim, el coneixement profund de les pells de la muntanya, les textures del terreny, de les circumstàncies que fan o no possible l’arribada al lloc desitjat. Aquestes reflexions sobre l’alpinisme les acaba portant a les formes de construcció social d’espais artificials com el museu, la justícia i el poder.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia