Un estudi denuncia que el 25% dels dramaturgs no van cobrar per textos fets el 2024

L’Associació Catalana de Dramatúrgia (ACD), l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i quatre organitzacions d’autors més van presentar ahir un manual per posar fre a la vulneració dels drets d’autor i a l’incompliment en les remuneracions justes dels dramaturgs. El treball proposa vies d’actuació per acompanyar als professionals quan reben un encàrrec perquè la tasca es pugui desenvolupar amb els menors “malentesos”, com ara que es concreti l’encàrrec amb un contracte. S’hi tracten aspectes com la remuneració, els drets d’autor o els terminis d’entrega, entre altres qüestions. L’ACD ha alertat que, segons una enquesta interna, l’any 2024 un de cada 4 dramaturgs no van cobrar per la feina feta. Per a la sòcia i dramaturg, Helena Tornero, la xifra de l’any passat ha millorat perquè el 2021, dos de cada quatre dramaturgs no van cobrar per la feina feta.

“Dins d’aquest percentatge hi ha dramaturgs que no cobren sempre el mateix import. Ens trobem amb preus desiguals i això fa que sigui un tema que ens preocupi”, ha expressat la membre de la junta de l’ACD. Juntament amb Tornero, el president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Sebastià Portell i l’advocat Mario Sepúlveda han reclamat que els professionals tinguin un contracte.

El nou manual vol ser “beneficiós per a tothom”. “Posa les coses més clares i afavoreix que tothom pugui fer la feina millor. Quan un signa un contacte, totes dues parts l’han de complir. Tant qui fa l’encàrrec som la persona que ha d’escriure”, ha recordat Tornero. Així, el volum impulsat per les sis organitzacions busca “millorar la qualitat, que hi hagi millor teatre i una millor manera de funcionar a l’ofici”.

El manual és la primera iniciativa a Catalunya i al conjunt de l’Estat que busca establir el marc de respecte de drets d’autor dels dramaturgs i les seves remuneracions. Hi ha organitzacions d’arreu dels Països Catalans, Galícia i Múrcia. El volum consta de tres parts. Una primera amb principis fonamentals i context i una brúixola per a encàrrecs dramatúrgics, que fa acompanyament a la persona que rep l’encàrrec perquè sàpiga que ha de preguntar i recollir. Finalment, també hi ha un catàleg amb models de contractes.

Aquesta iniciativa reclama que, des del primer moment, la part contractant inclogui la remuneració dels dramaturgs en el disseny de la producció tot evitant que aquesta tasca quedi al marge de les retribucions corresponents d’autoria.

“La retribució ha de ser l’adequada per permetre la dedicació necessària i, d’aquesta manera, assegurar la qualitat de la feina encarregada”, concreta el text. També han apuntat que els autors han de ser remunerats per una obra d’encàrrec, però també en el cas que l’obra ja hagi estat escrita. Tot i això, les sis organitzacions han evitat incloure barems en el manual. Altres qüestions que també es recullen són temes relacionats amb el contracte de cessió de drets com els que es fan sense cap control a la intel·ligència artificial.

Just fa una setmana, a la presentació d’Entracte(s). Dramatúrgia Catalana breu ja s’intuïa la situació alarmant dels autors de dramatúrgia catalana quan, precisament, es viu un dels moments de major reconeixement tant a la cartellera privada de Barcelona, com a la internacional.