Una estranya fascinació

Quan havia estat con­dem­nat per mal­ver­sació de fons públics al tea­tre Gogol de Mos­cou, cosa que ell sem­pre ha dit que és una men­tida per cas­ti­gar-lo com a opo­si­tor de Putin, Kirill Serebrénnikov va enllu­er­nar amb Leto (2018), una pel·lícula tan enèrgica com malen­co­ni­osa que evoca l’emergència, a prin­ci­pis dels anys vui­tanta a Rússia, del rock com una dis­sidència política. Leto va impul­sar la seva car­rera com a cine­asta des de Canes, on el 2021 s’hi va pre­sen­tar (sense el direc­tor, ales­ho­res en arrest domi­ci­li­ari) La febre de Petrov: un film enigmàtic i confús que pot­ser vol reflec­tir supo­sa­da­ment el males­tar de la Rússia de Putin. Exi­liat a Ale­ma­nya, Serebrénnikov ja va ser a Canes, el 2023, amb La dona de Txaikovski, que també sem­bla con­tra­dir el règim rus actual que, amb la seva homofòbia, amaga l’homo­se­xu­a­li­tat del com­po­si­tor. Al mateix fes­ti­val va dur l’any pas­sat Limónov , a propòsit d’una per­so­na­li­tat con­tro­ver­tida, el poeta i agi­ta­dor polític rus Edu­ard Veni­a­mo­no­vitx (1943-2020), tenint pre­sent la bio­gra­fia (o la novel·la?) que va escriure sobre ell Emma­nu­e­lle Carrère.

Al final de la seva vida, Veni­a­mo­no­vitx (alies Limónov) també va opo­sar-se a Putin, però, sense ni tan sols arri­bar a fer això pre­sent, no sem­bla­ria que Serebrénnikov n’hagi fet un film com una nova manera de con­tra­riar el règim del rus. De fet, no es tracta pre­ci­sa­ment d’un per­so­natge per vin­di­car. Poeta maleït a la Rússia dels anys sei­xanta, va mar­xar als setanta cap a Nova York i va esta­blir-se després a París (el film mos­tra com Limónov, tot i la seva diar­rea men­tal o pot­ser per això, va atraure part del món cul­tu­ral de les dues ciu­tats) abans de tor­nar al seu país durant la Peres­troika per encapçalar un grup comu­nista ultra­na­ci­o­na­lista. Sere­bren­nikov el mos­tra com un tipus caòtic, irat, megalòman, a més d’un amant gelós i vio­lent. Inter­pre­tat per l’anglès Ben Wis­haw, no sé sap gaire bé qui va ser i què coi pen­sava. Tan­ma­teix, eli­dint epi­so­dis tan fos­cos com que va com­ba­tre amb el cri­mi­nal serbi Rado­van Karad­zic, s’hi per­cep una estra­nya fas­ci­nació pel per­so­natge. Tot ple­gat amb imat­ges potents, però que resul­ten caprit­xo­ses i, sí, megalòmanes.