judicial
El TSJC jutja Puig en absència en no poder declarar des de Bèlgica
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit jutjar l’exconseller de Cultura i diputat de JxCat Lluís Puig en absència pel retorn de les obres d’art del Museu de Lleida a Vilanova de Sixena (Osca). A causa d’una modificació legal de Bèlgica, on resideix Puig, no s’ha pogut fer la declaració a través de videoconferència. Com que la pena és inferior als dos anys de presó, es pot fer el judici sense la seva presència, cosa que ha demanat la fiscalia, contra l’opinió de la defensa, segon informa ACN. Puig s’enfronta a dos anys d’inhabilitació per un delicte de desobediència.
L’altre acusat pels fets, el també exconseller de Cultura Santi Vila, serà jutjat més endavant i aquest dijous s’ha negat a declarar com a testimoni i coacusat.
Ja a l’inici de la vista oral, el president del TSJC i del tribunal que jutja a Puig, Jesús María Barrientos, ha dit que el tribunal “no es pot quedar en stand by a l’espera que la legislació belga permeti la declaració per videoconferència”, tenint en compte, a més, el temps transcorregut respecte dels fets. Així, ha recordat que Puig consta citat personalment per al judici i ja se’l va advertir que podia ser jutjat en absència.
En el torn de les qüestions prèvies, el fiscal ha modificat l’escrit de qualificació provisional per “concretar” alguns dels fets que s’atribueixen a Puig. Barrientos l’ha advertit que això podria comportar haver d’ajornar el judici perquè vulneraria el dret de defensa, basat en l’actual escrit d’acusació. Tot i així, el ministeri públic ha dit que no s’ampliaven els fets, sinó que es detallaven més.
Així, ha concretat que el jutjat d’Osca que havia ordenat el retorn de les peces va notificar a Puig la interlocutòria del 27 de juny del 2017 el dia 7 de juliol del 2017, dos dies després de ser nomenat conseller de Cultura, i li donava de termini per acordar-ho el 25 de juliol següent. No obstant, el fiscal assegura que Puig va deixar córrer el termini de manera “voluntària i conscient” i tampoc va fer res els següents mesos d’agost, setembre i octubre, quan va ser destituït pel govern espanyol.
Per la seva banda, l’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ha demanat que s’anul·li el judici i se celebri amb nous magistrats perquè considera que s’ha vulnerat el seu dret de defensa per part del tribunal. “Tinc por de ser sancionat”, ha dit, assegurant que no es veu “en condicions de parlar lliurement” davant del tribunal, a causa d’algun escrit del TSJC criticant les seves postures. També té dubtes que el tribunal sigui imparcial i condemni Puig.
Per últim, la defensa de Puig ha demanat la suspensió del judici perquè entén que el tribunal hauria d’haver esperat el canvi legislatiu de Bèlgica per permetre a l’exconseller declarar per videoconferència des de Brussel·les. En aquest sentit, ha assegurat que no es compleixen tots els requisits legals per jutjar Puig en absència. També s’ha oposat a la modificació del relat de fets de la fiscalia.
També ha demanat que s’accepti com a prova el recurs que la Generalitat va interposar contra l’ordre del jutjat d’Osca, on recordava les complexitats jurídiques i administratives per dur a terme el retorn. Igualment ha demanat la declaració com a testimoni de Joan Rosàs Reverter, responsable de museus de la Generalitat en el moment dels fets.
Després d’una pausa per deliberar les peticions de les parts, el tribunal ha insistit a celebrar el judici en absència, ha rebutjat la modificació dels fets introduïda per la fiscalia i ha negat cap pressió o animadversió cap a l’advocat de l’acusació particular.
Un cop superades les qüestions prèvies, l’exconseller Santi Vila s’ha acollit al dret de no declarar. Vila havia estat citat com a testimoni, però també com a coacusat, ja que està pendent de judici davant un jutjat penal de Barcelona. A diferència de Puig, l’exconseller Vila no és aforat i d’aquesta manera el TSJC l’ha eximit de l’obligació que tenen tots els testimonis de dir la veritat.
La fiscalia demana una multa de gairebé 6.000 euros i dos anys d’inhabilitació per a Vila per desobediència, mentre que l’acusació particular de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena va més enllà i li demana 11 mesos de presó i 162.000 euros de multa perquè també li atribueix un delicte d’usurpació d’atribucions judicials.