Els caps enclavats ibers, ciència i simbolisme

Entre els ibers hi havia un ritual, els dels caps enclavats, que ara s’ha descobert que no responia a una mateixa expressió simbòlica entre les comunitats iberes del nord-est de la península Ibèrica, sinó que variava segons l’assentament. En alguns casos sembla ser que es van utilitzar principalment individus forans com a símbols de poder i d’intimidació, mentre que en altres poblats es podria haver prioritzat la veneració d’individus vinculats a la comunitat local.

Així ho indica un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que han analitzat els patrons de mobilitat de les comunitats humanes de l’edat de ferro de l’últim mil·lenni abans de la nostra era. La recerca es basa en l’estudi de set cranis enclavats d’homes de dos jaciments d’aquest període: l’antiga ciutat d’Ullastret (al municipi del mateix nom, a Girona) i el poblat de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona).

L’estudi, publicat a Journal of Archaeological Science: Reports, l’han coordinat investigadors del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB i ha comptat amb la participació d’investigadors del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), del Museu Torre Balldovina i de les universitats de Lleida, de Bordeus (França) i de Tübingen (Alemanya).

Els caps tallats són una pràctica ritual única dins del món iber i ofereixen una oportunitat excepcional per analitzar aquestes comunitats, de les quals hi ha molt poc registre antropològic de tipus funerari, ja que practicaven la cremació.

Aquest costum consistia a exposar públicament els cranis d’alguns individus després d’un tractament post mortem. Alguns d’aquests caps s’han recuperat foradats i en algun cas amb un clau de ferro travessant-los.

“Qui eren aquests individus i per què es van fer servir els seus caps? Tradicionalment, els arqueòlegs han debatut si aquests cranis eren trofeus de guerra, per intimidar els enemics, o bé relíquies venerades de personatges destacats de la comunitat. Però aquestes hipòtesis, basades en fonts orals i etnogràfiques, encara no s’han pogut verificar ni s’ha explorat la relació d’aquests grups amb el seu territori. La nostra premissa en abordar l’estudi era que, si eren trofeus de guerra, no procedirien dels jaciments analitzats, mentre que si eren individus venerats, molt previsiblement serien locals”, explica Rubén de la Fuente Seoane, arqueòleg de la UAB i primer autor de l’estudi.

“Els nostres resultats revelen que els individus de Puig Castellar i Ullastret no haurien estat seleccionats a l’atzar. Hi hauria una tendència homogènia cap als homes en el ritual, però els patrons de mobilitat i de localització suggereixen una major diversitat, cosa que podria implicar també diferències socials i culturals entre els individus de les dues comunitats”, afegeix l’investigador.

Per fer l’estudi, l’equip de recerca ha combinat la bioarqueologia i l’anàlisis d’isòtops estables d’estronci i oxigen en l’esmalt dental de set cranis tallats d’homes recuperats de Puig Castellar i Ullastret, juntament amb dades arqueozoològiques i un mostreig detallat de sediment i vegetació recollit a les rodalies dels jaciments.

Tot apunta que “la pràctica dels caps tallats s’aplicava de manera diferenciada a cada jaciment, la qual cosa sembla descartar una expressió simbòlica homogènia, tot i que caldrà més recerca per assegurar-nos-en”, assenyala De la Fuente Seoane.

Els resultats de l’estudi revelen per primer cop una evidència directa dels patrons de mobilitat humana a l’edat de ferro al nord-est peninsular i aporta noves perspectives sobre els contextos de territorialització en aquesta zona. “Reflecteix una societat dinàmica i complexa amb importants interaccions locals i externes. El nostre estudi és una primera aproximació a aquesta problemàtica arqueològica mitjançant un mètode que està revolucionant la manera que tenim d’estudiar la mobilitat al passat”, conclou l’investigador.