TEATRE
IT Teatre Lliure rellegeix ‘Electra’ a partir d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides
Alícia Gorina construeix tres formes teatrals diferents sobre el mateix mite amb artistes acabats de graduar de l’Institut del Teatre
Arrenca temporada a L’Espai Lliure i girarà per cinc poblacions
El teatre d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides es van interessar per retratar Electra, l’heroïna protectora del seu germà Orestes de la daga del seu padrastre, Egist. Alícia Gorina (amb la dramatúrgia d’Albert Arribas) estrenen aquesta particular Electra en què resumeixen el mite en 30 minuts, segons la forma més significativa de cada autor grec. Ho fan amb un repartiment d’intèrprets i equip tècnic, acabats de llicenciar per l’Institut del Teatre. Des d’ara, l’IT Teatre Lliure es representarà a l’Espai Lliure (durant 5 setmanes, en comptes de les dues que es feia al Lliure de Gràcia, a partir de demà i fins al 23 de març) i també tindrà vinculada una gira amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Els tres autors grecs, de dues dècades de diferència entre ells, revelen contrastos amb com entendre la forma teatral. Èsquil remet als rituals i a un cor que narra el cas, només salpebrat per personatges que desenvolupen l’acció dramàtica. Sòfocles entén aquests rols amb caràcter, són exemplars. Eurípides, finalment, dessacralitza la tragèdia, desvinculant-la dels déus i reflectint les misèries i contradiccions d’uns personatges gens exemplars, que només malden per sobreviure.
Cada una de les parts té un sofregit diferent, diuen il·lustratius. Arrenca amb una acció molt visual i física del cor d’Èsquil amb una omnipotent cadència del vers. Continua amb vuit monòlegs en què cada personatge descriu el seu punt de vista a la situació de venjances al Palau de Micenes. Finalment, la darrera posada referent a Eurípides es presenta com una acció carregada de rèpliques que s’entretallen, en una prosa directa.
El muntatge s’ha creat amb graduats de l’Institut del Teatre en l’àmbit de la interpretació (Ariadna Chillida, Fermí Delfa, Marta Margarit, Clara Mir, Pau Oliver, Àlex Pujol, Joan Sentís i Carla Vilaró); moviment (Iris Marrot); escenografia (Xevi Oró); i il·luminació (Quim Algora).
IT Teatre Lliure
El projecte IT Teatre neix 2016-2017 com un projecte pels graduats de recerca i d’apropament professional. A partir d’aquest any, el projecte es bateja com a IT Teatre Lliure, per significar l’aposta d’aquest equipament públic, sota la direcció de Julio Manrique. El grup d’artistes se selecciona cada temporada amb una audició i reben un suport a tall de beca durant els mesos que dura el procés de creació. Cada any es compta amb un creador escènic diferent. Han estat, fins ara, Carles Santos i Jordi Oriol (2017); Chokri ben Chikha (2018); Roger Bernat (2019); Marta Pazos (2020); Fabrice Murgia (2021); Lucía Miranda (2022-23); i ara, Alícia Gorina.
Reverberar
Amb una perfecta sintonia amb els Drets Culturals (que reclama que tothom ha de tenir accés a la cultura per a crear-ne, participar-ne o gaudir-ne), l’IT Teatre Lliure tindrà una segona vida dins del cicle ‘Reverberacions’. A la vegada que es presenta aquesta funció a cinc municipis (L’Hospitalet de Llobregat, Premià de Mar, Sallent, Vic i Vilanova i la Geltrú), també s’ha engegat un programa de teatre comunitari, sota l’impuls de Marta Galan. En aquests tallers, s’han involucrat unes 300 persones en total (que poden ser alumnes d’instituts, joves, actors amateurs...) i que es desenvoluparan durant tres mesos, mínim amb creadors impulsant cada projecte. Tot i que l’objectiu no sigui una presentació (el Lliure només demana un vídeo que certifiqui el treball), la majoria han trobat la complicitat de les sales municipals per acabar fent-ne una actuació puntual. Els actors d’‘Electra’ visitaran els assaigs, per parelles i tots els coordinadors han volgut compartir mètodes de treball amb ganes de conèixer com avançava cada grup. Fins i tot, disposaran d’un calendari per poder fer visites puntuals als companys, aventura Galan que compara aquesta nutritiva proposta amb l’EnResidència del Consorci d’Educació de Barcelona i l’Icub.