Jair Domínguez presenta la novel·la ‘Els xiprers’

El periodista, guionista i narrador Jair Domínguez (Barcelona, 1980) ha publicat Els xiprers (Columna), el seu desè títol entre narrativa, novel·la i assajos humorístics. Els xiprers arribarà a les llibreries demà, 5 de març. La història transcorre en una urbanització idíl·lica de l’Empordà i posa el focus en diferents personatges al llarg del temps, que canvien les seves dinàmiques i que permeten a l’autor explorar les particularitats de la vida adulta, però també les complexitats de la condició humana. Tal com explica Domínguez a ACN, si bé l’imaginari de la història té un important component de ficció, la majoria de les situacions i persones tenen un origen real. “La novel·la és la parcel·la de la meva vida en què puc ser jo mateix”, sosté, “la llibertat és absoluta, i per això m’encanta”.

Els xiprers segueix la vida de diverses famílies que viuen en una urbanització situada en un punt indefinit de l’Empordà. Totes elles crien els seus fills de manera semblant: sense cap autoritat ni pressió i donant als infants tot allò que volen. Entre festes d’aniversari, revetlles de Sant Joan i partits escolars, passen els anys i els nens van canviant, igual que ho fan les dinàmiques que coneixien fins al moment.

La novel·la es divideix en tres parts diferenciades. Una primera amb uns nens petits, una segona amb aquests, però convertits en adolescents, i una darrera que incorpora un salt més pronunciat i que els mostra ja d’adults. Pel que fa a l’època, l’ambientació és actual amb una mirada llarga cap a un futur molt proper que incorpora coses “que podrien passar”, però sense incorporar experiències gaire futuristes.

“He sigut optimista i no hi he posat cap guerra nuclear ni tampoc molta misèria”, reconeix Domínguez, “és tot bastant igual que ara i de fet, crec que va en la línia de la teoria que tinc jo sobre la fi del món, que morirem d’avorriment i que no passarà res espectacular, tot i que Donald Trump sigui president”.  

El pas del temps, la pèrdua de la innocència, l’aïllament i la destrucció de les relacions humanes són altres temes que aborda la novel·la, com també el destí i la impossibilitat de fugir-ne, aquest darrer lligat amb un dels personatges, en Bru, que neix amb el do de veure el futur. Aquesta decisió va lligada a la passió de l’autor per la ciència-ficció, la qual intenta sempre introduir en les seves històries.

Domínguez afirma que la literatura li serveix per disposar d’un espai “lliure”, que no troba en altres llocs. “Quan escric faig allò que em ve de gust i soc feliç”, diu, “a la ràdio o a la televisió pots estar limitat pels personatges, pel pressupost... però aquí la llibertat és absoluta”. “La satisfacció no és tan immeditada com quan fas riure o a la gent o l’entretens directament, però és més completa quan algú diu que t’ha llegit i s’ha sentit identificat”, conclou.