Marina Garcés parla de l’amistat a l’assaig ‘La passió dels estranys’

La filòsofa Marina Garcés (Barcelona, 1973) ha presentat l’assaig La passió dels estranys (Galàxia Gutenberg), que reflexiona al voltant de l’amistat i posa en dubte l’ideal de la seva puresa. El treball indaga en el dolor i les pors que travessen les relacions d’amistat i es pregunta quin és el paper de les amistats i si es pot viure una vida perfectament socialitzada sense amics. Garcés també s’interessa pel fet que l’amistat és l’única relació social estable per la qual no s’ha inventat cap institució i no s’ha de registrar.

Per l’assagista l’amistat no s’institucionalitza perquè és “estranya” i ha recordat a ACN que es pot viure una vida “perfectament funcional” en termes socials sense haver tingut mai “cap amic”.

El concepte de l’amistat sempre ha format part de la manera d’entendre la filosofia de Garcés perquè té a veure “en com pensem amb la resta que són estranys que no formen part de la vida més íntima” però amb qui es generen vincles i es construeixen vides en comú.

“Els vincles actualment estan en qüestió, ens costa molt definir qui som amb relació als altres. L’amistat es presenta, doncs, com un lloc de seguretat respecte a les inclemències externes. Però l’amistat no és només un lloc de seguretat, li hem de demanar més. És un lloc d’aventura, descobriment i compromís”, ha sentenciat.

El nou llibre de Garcés s’interessa per qüestions com la fraternitat i la sororitat, però també reflexiona sobre la soledat, l’aïllament social i si l’amistat ha esdevingut actualment un bé de consum. “A la literatura hi ha més històries d’amistat que d’amor. Interessen més històries de bondat que altres tipus de relacions en què no es confia tant.”