Les obres de la Via Laietana fan emergir cinc cases medievals i el que podria ser el museu més antic de la península

El subsòl de Barcelona és una mina d’informació del passat de la ciutat. En el marc de les obres de reurbanització del carrer de la Fusteria, entre els carrers Ample i de la Mercè, s’han documentat les restes de cinc cases d’origen medieval, amb la seva evolució fins a l’enderrocament, l’any 1909, i la posterior construcció de la Via Laietana i l’edifici de Correus.

Els treballs arqueològics han posat al descobert la planta baixa i alguns soterranis d’aquests habitatges, juntament amb un tram del paviment de les Voltes dels Encants, que antigament s’obrien a la plaça de Sant Sebastià i als carrers de la Fusteria i Ample històrics.

Entre les troballes més destacades hi ha un paviment ceràmic del segle XIV i diverses estructures medievals i postmedievals, incloent-hi pous, dipòsits i xarxes de sanejament. També s’han recuperat materials arqueològics com ceràmiques de diferents èpoques, elements arquitectònics i decoratius, metalls i restes de fauna i vidre. Una de les peces més singulars és una imatge de Sant Antoni de Pàdua, probablement del segle XVIII, que s’ha trobat al paviment d’un dels habitatges.

Les recerques documentals també han permès establir que una de les cases podria haver acollit una de les primeres col·leccions museístiques a la península.

Les restes d’aquesta illa de cases, que té l’origen al segle XIV, es poden relacionar amb les restes de la Font de l’Àngel, de cronologia similar, trobades anteriorment a la plaça de Correus. Tot i que les estructures de la font recuperades eren fonamentacions, la seva importància històrica és destacada, ja que es tractava d’una de les poques fonts públiques de la Barcelona medieval, encarregada d’abastir d’aigua el port i de rebre els primers viatgers que arribaven a la ciutat per mar.

Així, doncs, la intervenció ha permès aportar nova informació sobre l’ocupació d’aquest espai de la ciutat en cronologies medievals. L’excavació arqueològica ocupa una superfície total de 239 m², amb una llargària de 36,70 metres i una amplària de 6,50 metres. La intervenció arqueològica és dirigida per l’arqueòleg Toni Fernández Espinosa, sota la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat. L’equip està format per un director arqueòleg, una arqueòloga tècnica i cinc auxiliars d’arqueologia de l’empresa Actium Patrimoni Cultural, SL.