Isa Feu, obra nova i recuperacions

Isa Feu (Barcelona, 1956) va ser una de les renovadores del còmic durant els anys de l’underground barceloní, dins dels anomenats Los Tebeos del Rollo, com ara Picadura Selecta, Propaganda Moderna, El Sidecar i A la calle, que desembocarien a bon començament dels vuitanta en la celebrada revista El Víbora. Des d’aleshores, Isa ha alternat les col·laboracions en premsa, una incipient obra artística en diferents fires i exposicions, però també la feina com a metge, carrera que estudiava mentre saltava per les publicacions alternatives.

Aquestes últimes setmanes ha recuperat el primer còmic que van gestar amb Antonio Pàmies i Roger Subirachs, quan Isa tenia 18 anys, el 1974, i encara sortia com a editora: Maria Lluïsa Barraquer, i vivia al carrer Provença. Els còmics estan en la línia de les aventures modernitzades dels antiherois de Bruguera, és a dir, problemes del present i protagonistes idealistes en la seva desgràcia. La veritat és que és una llaminadura perquè permet captar els dibuixants d’Emili Piula o de Roberto el Carca en el seu primer moment. Isa ha aprofitat l’energia del redescobriment amb dos projectes més, ja publicats, i uns altres que estan en premsa. El primer és un quadern per pintar, que surti dels infantils o dels típics mandales i ens incorpori a un nou univers, traçat per l’estil inconfusible de la pintora i historietista. De fet, els dibuixos els va crear mentre mirava els films de la realitzadora Agnès Varda: “Una bona col·lecció de rostres em van permetre recuperar els colors i els retoladors per intentar avaluar com tinc el pols i si era capaç d’entrar en exercicis d’aquesta complexitat artística i psicològica.” Els recomano l’experiència. La tercera publicació és un homenatge als seus avantpassats, un facsímil dels apunts del seu besavi, el neuròleg Lluís Barraquer, sobre un manual de patologia interna de la Facultat de Medicina, a càrrec de Bartolomé Robert, amb qui havia estudiat. En format tebeo, l’eclosió dels cargols s’uneixen a les notes i els textos del llibre. La idea va sorgir de la col·lecció Marginàlia, que el veterà Josep Farriol impulsa des d’Eivissa. De fet, marginàlia prové del vocable que representava els dibuixos que es feien al costat dels manuscrits medievals i que Isa ha convertit en els cargols del llibre del seu pare.

Isa ha buscat la col·laboració de la llibreria Fatbottom, al carrer de la Lluna del Raval. La llibreria té una línia d’edició mitjançant impremtes artesanals. Després del seu retorn al món del còmic a través dels quatre números de la desapareguda revista Lardín, Isa Feu ha reconquerit un espai que mostra el seu estil característic entre la pintura naïf, el realisme i, sobretot, una creativitat sense límits, que la va convertir en una de les escasses dones dibuixants durant els anys de la Transició. Estem d’enhorabona!