La defensa dels llibres en català a la Fira de Londres

A Richard Village li agrada llegir mentre és a la banyera. “Dono 40 minuts a cada llibre i si m’agrada el segueixo llegint, i si no, surto de la banyera”, diu. El Richard és un editor anglès que és a l’estand de Catalunya, al pavelló central de la Fira del Llibre de Londres, que acaba avui, per trobar algun llibre en català per traduir a l’anglès.

És un home excèntric, brillant, amb el cabell blanc, que porta unes ulleres grosses de pasta negra i projecta una passió extraordinària pels llibres. Tota la vida havia treballat de publicista, fins que fa dos anys, en plena crisi dels cinquanta, va seguir la seva passió i va deixar la feina per ser editor.

“Em va arrossegar en la seva passió”, confessa David Sassoon, advocat i amic del Richard que ha acabat formant amb ell l’editorial Foundry Editions, especialitzada en literatura mediterrània. L’any passat van traduir el seu primer llibre del català, Killing the nerve (Matar el nervi), d’Anna Pazos, un llibre amb el qual Richard va sortir de la banyera amb la pell pansida. “Estem buscant la propera gran novel·la catalana”, diu el David.

El Richard i el David potser ja s’han reunit amb l’Eugènia Broggi, o potser ho faran durant el dia d’avui. L’Eugènia va fundar el 2014 L’Altra Editorial, una de les divuit editorials representades aquí. Està enfocada en la narrativa catalana contemporània i, en especial, en autors joves a través del premi literari Documenta, que organitza per a escriptors novells menors de 35 anys. “Generalment vinc [a Londres] per comprar drets de llibres per traduir al català, però aquest any per primer cop he vingut a vendre els drets dels meus autors”, explica. En el seu catàleg hi ha Irene Pujadas, amb La intrusa; Alba Dedeu, amb La conformista, i Laia Viñas, amb Aquí baix.

Cristina Xipell i Bernat Cussó s’acaben de reunir amb un editor britànic. Són parella i dirigeixen l’editorial de llibres infantils El Pirata, que el Bernat va heretar de la seva mare, i estan buscant una editorial per traduir a l’anglès la col·lecció de llibres per a nens de vuit i nou anys titulada Els bàsquet prodigis, escrita per Alberto Casamayor i il·lustrada per Palma & Kako, que ha estat un èxit en català. Expliquen que els contactes i la relació amb editorials i agents es produeixen durant tot l’any. La fira important per a ells serà la de Bolonya, dedicada als llibres infantils i a la il·lustració.

La funció de la fira és una compravenda de drets de llibres. El pavelló central de l’Olympia és un espai de 20.000 metres quadrats d’arquitectura victoriana amb el sostre de volta de canó i la façana gegant de vidre prisat. A més, hi ha dos pavellons més a la planta de dalt només per a agents literaris. La mirada es perd per milers d’estands repartits pel seu espai. El de Catalunya té 90 metres quadrats, amb una quinzena de taules i el terra decorat amb els panots de flors de les voreres de Barcelona. Tot està pensat per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i per l’Institut Ramon Llull. L’ICEC dona suport empresarial i el Ramon Llull promou la cultura catalana. Porten gairebé tot l’any preparant l’espai per a les editorials i les agències catalanes, segons les seves necessitats específiques.

El lema és Catalonia, land of books (Catalunya, terra de llibres). Joaquim Bejarano, director de l’àrea del llibre de l’ICEC, explica que el punt d’inflexió a Londres va ser el 2022, quan Catalunya va ser l’spotlight (focus) d’aquell any, i li van oferir avantatges de màrqueting i distribució. Aleshores es va produir un salt qualitatiu. “Ens vam adonar que el sector del llibre català tenia la vàlua suficient per poder atacar el mercat anglosaxó”, diu el Joaquim. La Fira de Londres és la porta al mercat britànic i nord-americà.

“Nosaltres acompanyem les editorials i les agències catalanes”, diu Izaskun Arretxe, directora de l’àrea de literatura del Ramon Llull. “S’han reunit amb més de cinquanta editors abans de la fira per pavimentar el terreny, com si fossin xerpes. Els expliquen quines ajudes públiques poden tenir per a la traducció i la promoció”, afirma. El David i el Richard, per exemple, les han rebut.

El Llull també ha organitzat una sèrie de cites per a editorials i agències literàries catalanes amb editorials estrangeres per aconseguir que es tradueixin els llibres d’autors catalans. Reunit amb una editorial, hi ha un home d’uns vuitanta anys. És Peter Bush, considerat el més prestigiós traductor del català a l’anglès. “Si les editorials angleses saben que el Peter Bush és el traductor, és molt més fàcil que es decideixin a traduir el llibre”, diu el Joaquim.

Peter Bush es va enamorar de la cultura catalana mentre estudiava a Cambridge als anys seixanta. Aleshores hi havia una fascinació per Catalunya pels molts catalans exiliats per la Guerra Civil Espanyola a Cambridge i a Londres. Fins i tot feien classes universitàries de català. Ha traduït clàssics com Rodoreda, Pla o Sagarra. “L’any passat me’l vaig passar traduint Balzac i Proust del francès i aquest any vull traduir només autors catalans”, diu.

A la taula del costat hi ha Marta González reunida amb un editor romanès. La Marta treballa per a l’agència literària MB i es dedica a vendre els escriptors catalans a editorials i productores audiovisuals internacionals. Té quinze reunions programades per a avui. “Defensem els llibres catalans a fora, és una lluita aferrissada”, afirma. Explica que han de captar l’atenció de l’editor en els primers dos minuts. Un dels llibres que intenta vendre és La intrusa, d’Irene Pujadas. “És una barreja entre la pel·lícula Inside out i Kafka –diu–. La revista New Yorker va publicar un conte seu en anglès l’any passat, i es va convertir en la primera escriptora catalana a publicar al New Yorker.”

La seva feina és estar al dia de totes les novetats artístiques i llegir contínuament. “Em llegeixo dos llibres a la setmana, però els scouts se’n llegeixen deu”, diu. Els scouts? “Sí, són com espies de les editorials que les informen de les darreres tendències i escriptors”. I n’hi ha aquí? “Sí.”

Localitzem Laia Pérez, d’EH Scouts, una agència de scouting de Barcelona. La Laia riu quan sent la paraula espia. “Treballem per a editors estrangers i productors de cine –explica–. Els informem del que es publicarà pròximament en català i els proposem adquirir els drets de traducció o els drets audiovisuals per fer una pel·lícula.” La missió conjunta: defensar els escriptors en català.