L’aeròdrom 315
Elaboren un audiovisual sobre el camp d’aviació militar de Martís, actiu del 1938 al 1960, per difondre als centres educatius
Coincideix amb el vintè aniversari de la publicació del llibre dels estudiosos locals Joaquim Ejarque i Miquel Rustullet
De la història local, oblidada en un segon terme a les prestatgeries, en saben molt els estudiosos banyolins Miquel Rustullet i Joaquim Ejarque, que el 2004 van publicar el llibre El camp d’aviació de Martís, 1938-1960, sobre un episodi de la Guerra Civil que ha passat inadvertit, només transmès per la memòria oral, però que va tenir la seva transcendència al Pla de l’Estany. Els dos últims anys de la guerra, l’activitat militar a Banyoles va ser important i va generar certa indústria de guerra amb diversos tallers locals destinats al muntatge d’avions, segons recorda Rustullet. Per Ejarque, hi ha un desconeixement, sobretot entre els més joves, que al pla de Martís s’havia instal·lat l’aeròdrom 315. Per això han realitzat un audiovisual, basant-se en tota la informació que van recollir i la investigació en arxius, feta fa vint anys, quan van publicar el llibre, editat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany. L’objectiu és que aquesta crònica de l’aviació militar local serveixi de material didàctic als centres escolars de primària i secundària.
És difícil aconseguir filmacions específiques de l’època en l’entorn local. En aquest sentit, l’audiovisual recupera la història gràfica del camp d’aviació de Martís a partir de fotografies antigues i recreacions. L’audiovisual consta de dues parts diferenciades, d’uns 21 minuts cadascuna. La primera comprèn l’època republicana, des del gener del 1938 fins al final de la Guerra Civil, el febrer del 1939. L’altra part repassa la segona etapa del camp, que inclou la postguerra, des del 1945 i fins que es va tancar, l’any 1960. En el primer capítol, les imatges i recreacions es combinen amb l’explicació de testimonis directes d’aquells anys, que actualment ja no hi són, però resten les entrevistes que els autors els van fer per a treballs anteriors. En el segon capítol, es relata la reobertura de l’aeròdrom, l’any 1945, quan els soldats de lleva tenien cura del camp, molts dels quals eren de Banyoles i comarca, i el cas d’un avió de passatgers obligat a aterrar a Martís. L’audiovisual permet resseguir la història del camp, des de l’arribada dels primers avions i fins als refugis antiaeris i els allotjaments dels aviadors i els soldats, entre d’altres.
Recreacions històriques
Entre les recreacions històriques que inclou l’audiovisual, hi ha el bombardeig dels avions italians i l’accident dels katiuskes, l’any 1938, que es van enfonsar a l’estany de Banyoles. És, segurament, l’episodi més conegut del camp d’aviació del pla de Martís, en part perquè el cronista oficial Antoni M. Rigau en va deixar constància en diversos articles. El 1985, se’n van rescatar peces que es conserven a l’aire lliure al Museu de l’Exèrcit de l’Aire de Madrid. Menys popular i conegut és el refugi antiaeri dels antics tallers d’aviació de Can Xaló, i que els pilots russos i els militars republicans espanyols s’hostatjaven a l’antic hotel Mundial de la plaça Major de Banyoles mentre la tropa ho feia als hangars de Centenys. Maria Mitjà, filla dels propietaris del Mundial, recordava, el 2004, que entre els russos, atlètics, hi havia una intèrpret de nom Sura.