arquitectura
Els arquitectes Sènior del Coac aborden el problema de l’habitatge
L’Agrupació Sènior/a del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac) dedicarà un cicle, d’abril a desembre, a concretar una bateria de mesures factibles que permetin fer efectiu el dret a l’habitatge, des del món de l’urbanisme i l’arquitectura. Habitació pròpia! parteix de la certesa que “no hi ha un únic problema de l’habitatge. Són molts i entrelligats. És un territori polièdric on la transversalitat que caracteritza la formació i la pràctica professional dels arquitectes resultarà de molta utilitat per moure’s. El col·lectiu està capacitat per aportar mirades distintes, i alhora complementàries, en relació a les qüestions que planteja la complexa problemàtica de l’habitatge”, sostenen des de l’entitat.
El cicle constarà de set sessions d’anàlisi, de debat i de propostes d’acció dedicades als factors que intervenen en la producció i la gestió dels habitatges: els llocs on arrelar-los, la indústria per bastir-los i transformar-los, els impulsors per a engegar-los i produir-los, l’instrumental per a rehabilitar-los i reconstruir-los i, per últim, la formació dels professionals relacionats amb la producció de l’habitatge. Totes les sessions, obertes, tindran lloc a la sala d’actes del Coac de 18h a 20.30h.
La primera es farà aquest proper dilluns 7 d’abril i porta per títol El context: On som en matèria d’habitatge?. Presentaran l’acte Guillem Costa i Calsamiglia, degà del Coac, i Jaume Carné i Cabré, president de l’Agrupació Sènior/a, i hi prendran part els arquitectes Maria Sisternas, Ramon Roger, Joan Pascual i Mònica Beguer; l’advocat urbanista Lluís Cases; l’enginyera industrial Anna Delgolve i l’arquitecte urbanista Joan Llort. En el decurs de la jornada s’abordarà què entenem per habitatge assequible i quina solvència econòmica tenen les noves estructures familiars que s’articulen de formes molt diverses, distintes a les tradicionals. Es donaran dades de com es formen els preus de venda o de lloguer i de la demanda potencial de sostre a Catalunya, a partir de les dades de població actual i de les seves projeccions a futur “atès que, malauradament, el Pla nacional de l’habitatge del 2024, de gran vàlua metodològica, ha fet els càlculs amb projeccions de població antigues”, lamenten des de l’entitat.