La dansa connecta diferent per a cada segment de públic a Igualada

La dansa al teatre familiar té un recorregut ampli per a estabilitzar el sector. L’aparició del mercat de 0-3 anys (per a públics molt reduïts, però amb un èxit assegurat, com a bateig teatral) ha permès que la disciplina pugui desempallegar-se de donar un relat. A la Mostra d’Igualada, aquests dies, es poden veure coreografies que responen diferent, segons el grup que aborden. Al costat de companyies de notable trajectòria com Roseland musical, Aracaladanza, NS dansa o Roberto G Alonso i Thomas Noone, La petita malumaluga o Baal (Palma), emergeixen petits grups en què experimenten gràcies a festivals específics com El Petit o bé en aparadors més generalistes com pot ser la programació del Mercat de les Flors, el Temporada Alta, el Grec, el Sismògraf o, també, la Mostra Igualada.

Silver Drops ha presentat Èter, un espectacle per a la infància (a partir de 3 anys) a la Mosrtra. S’han atrevit a posar-lo a la italiana i separant la canalla de l’escenari. Èter juga amb la sorpresa. Si no pot oferir estímuls als més petits que puguin percebre des de la petita distància (fer-los sobrevolar una bossa plena d’aire com si fos un núvol, per exemple) han procurat reforçar la sorpresa i una il·luminació que es multiplica reflectint-se en els seus vestits platejats. L’aire hi és present en la bossa que vola, en la distància entre les ballarines que no arriben a tocar-se en la primera escena o en els bots coreogràfics i el llençol que sura. No busca un codi ni una connexió; només la sorpresa d’una caixa que circula sola, d’una pilota que s’escapa, aparentment de les lleis de la física.

MA Compagnie connecta amb la canalla (i els adults) a partir del joc de menjador, de la imaginació i de donar llibertat a actuar. El títol és prou revelador de la voluntat i resultat del seu muntatge Per què un arbre és una gallina? El surrealisme s’expressa a la màxima potència en el procés creatiu, quan tot és possible. Al muntatge, per a primària, la relació amb el públic és constant. S’hi abraonen com si fossin,un llop. Surten del darrere com si fossin un rinoceront o un unicorn. O, és clar, ronden per l’espai amb els vols curts gallinacis. Mentre, galledes, llibres o una aspiradora entren dins de l’espai escènic, aparentment, trencant el patró de moviment. Espantar pot ser molt divertit si abans s’hi ha donat la clau del joc. El resultat final és preciós amb el públic envaint el linòleum per pintar a terra. Com una tribu a una cova fa milers d’anys. Quan l’evolució estava en plena expansió i, per què no, un arbre podria esdevenir gallina. A la sala d’assaig res té l’obligació d’una lògica racional.

El tercer exemple és Navaja de la jove companyia laSADCUM. La proposta, que ja rodava en creació al TNT del 2023 ara arriba completa. És un joc que prova de connectar un espai del metavers, una mena de personatges de jocs interactius a pantalla amb pel·lícules com la Carmen de Carlos Saura. Proven de pixelar referències a l’aprenentatge sexoafectiu. Però en realitat queda molt més clara l’essència de la violència. Del popular Aserejé es passa al conte fosc d’Into the woods. La qualitat del moviment (Premi Dansacat 2024 a millor espectacle) contrasta amb un relat que s’esmicola, que abandona l’espectador. Cal seduir per la contemplació del moviment d’uns personatges, mig robòtics. El grup continua ancorat a la tecnologia quotidiana com ja passava amb Aclucalls (2022). És un referent generacional i que utilitza la imatge projectada colant frames per marcar les claus del muntatge, amb un evident mirall als espectadors que ronden la fi de l’adolescència.