cultura
L’adeu de l’escriptor Josep Palàcios, hereu i marmessor de Joan Fuster
Va fer una gran tasca d’edició i creació literària per a les lletres catalanes
L’escriptor Josep Palàcios i Martínez (Sueca, 1938) va morir dissabte als 87 anys. Segons el seu amic i especialista en la seva obra, Salvador Ortells, feia unes quantes setmanes que la salut de Palàcios havia fet una davallada important.
Era un home discret, allunyat de la vida social, sense voler destacar, i la seva obra es movia entre la memòria, la bellesa expressiva, el joc lingüístic, la confusió i la foscor. Va emprendre la carrera literària el 1959 amb la publicació del poemari Les quatre estacions, amb el qual va rebre el Premi València de Literatura-Poesia. Posteriorment va guanyar el premi d’assaig Gaetà Huguet dels Jocs Florals de València (1963) i durant la dècada dels seixanta va col·laborar amb la revista Serra d’Or. Després d’un temps sense noves publicacions, va començar a treballar amb l’il·lustrador Manuel Boix, i junts van crear diversos llibres d’artista i volums de bibliofília. A més, Boix també va il·lustrar-li el llibre de poemes Devastació (1981), amb el qual Palàcios va guanyar el Premi de la Crítica del País Valencià, i el conte La serp, el riu (1986), una història fantàstica, naturalista, que parteix d’uns exploradors, i és on mostra els seus millors dots reveladors sobre la descoberta de la natura, el cosmos i la humanitat. L’any 1989, amb AlfaBeta, una de les obres amb més reconeixements, va obtenir el premi Crítica Serra d’Or de narració, i a continuació, per una adaptació en forma de cantata de Tirant lo Blanc, va ser guardonat amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de teatre (1990).
Després d’un llarg període de silenci, va retornar a la literatura amb Un nu (2009), que va començar essent un poema i va acabar essent un llibre, i el 2013 va treure a la llum, en dos volums, part de la seva obra reunida sota el títol La imatge. La seva última obra va ser Principi i fi amb lletres (2023).
Una altra faceta per la qual Palàcios va fer-se molt conegut és per la seva relació amb Joan Fuster. Fuster el va nomenar hereu i marmessor. Hereu moral i intel·lectual, però també hereu físic i encarregat de complir tot allò que Fuster va deixar escrit al testament. D’aquesta manera, va ser curador, juntament amb Antoni Furió, de la reedició de l’Obra completa de Joan Fuster, que es publica en tres volums entre 2002 i 2012.