Seguint l’empremta de Kavafis a Catalunya

“Sempre haurem d’estar agraïts a Riba”, acaba exclamant el filòleg Eusebi Ayensa mentre repassa els escriptors, músics i artistes que han contribuït de manera decisiva a donar a conèixer l’obra del poeta alexandrí Konstandinos Kavafis a Catalunya i que ressegueix a El bell viatge (Edicions 3i4), el treball amb què va guanyar el premi Joan Fuster d’assaig en la 53a edició dels Octubre. Carles Riba, “home de missa setmanal i vida organitzada, tan diferent de Kavafis”, va arribar-hi a través de l’amistat amb l’hel·lenista Iulia Iatridis i va ser el primer de traduir-lo al català, tan al final de la seva vida, però, que no va ser a temps d’escriure el pròleg que havia d’encapçalar l’edició de la seixantena llarga de poemes de l’alexandrí que havia escollit. Se n’acabaria ocupant Joan Triadú, d’aquella edició primera, i Josep Pla, quan la va tenir a les mans, va escriure, amb aquell seu atreviment tan perspicaç, que era “el millor llibre de poemes de Riba”, reconeixent de manera explícita que la traducció no és una mera transcripció, sinó una recreació i, com a tal, amb un valor artístic propi.

A Pla, en canvi, no van agradar-li gens les il·lustracions que acompanyaven el llibre (“a mi m’encanten”, rebat Ayensa), encomanades a l’escultor Josep M. Subirachs, un altre kavafià de primera hora, com ho va ser també el cantautor Lluís Llach, que en llegir aquells poemes va caure rendit davant la profunditat i la bellesa de poemes com Itaca i Un vell (transformat en cançó com La taverna del mar) i, en plena agonia del franquisme, va compondre el que seria el disc en català més venut de l’any 1975 i el que obriria la lectura simbòlica dels textos kavafians en clau d’“aspiracions nacionals”. Potser ja no va ser, doncs, només a través de Riba, que els més joves van arribar a Kavafis, sinó també escoltant Llach i, després d’ell, Josep Tero, que es decantaria més pels poemes amorosos. Un dels poetes més importants de la nova generació, Enric Sòria, s’hi inspiraria clarament en els seus primers llibres, i el continua defensant com una presència tutelar en els seus dietaris.

L’estudi de la recepció de Kavafis a Catalunya que detalla Ayensa a El bell viatge podria semblar aquesta seqüència encadenada i gairebé lògica, però el fet és que no és gens corrent. “Pel que sé de la cultura europea, som el país, després de Grècia, que ha sentit més la influència de Kavafis”, remarca Ayensa, que recorda que, pel que fa a la seva popularització a través de la música, ni a Espanya ni a Sud-amèrica no ha despertat cap interès, mentre que aquí aviat disposarem d’una dotzena de versions d’un tercer cantautor, el valencià Elies Monxolí. El caràcter mediterrani hi té molt a veure, en aquesta afinitat (“Catalunya sempre ha estat gran quan ha mirat cap a Llevant”, diu l’hel·lenista figuerenc), però també la sensualitat del poeta alexandrí, la tolerància que posa de manifest en la seva obra, i la seva defensa del mestissatge cultural, religiós i de classe, “aquesta mena de coses que fastiguegen tant als cafres de Vox”, afegeix. És curiós que la primera trobada entre Kavafis i Catalunya dati de 1926 i a través d’un acudit: aquell any, el govern grec va acordar distingir el poeta, fins llavors menystingut, amb la medalla d’honor, compartida, però, amb la ballarina noucentista Àurea de Sarrà, que acabava d’oferir el seu espectacle de danses inspirades en els misteris d’Eleusis en plena Acròpolis d’Atenes. La premsa alexandrina va fer burla de l’estranya convivència entre el poeta i una ballarina que van confondre amb Raquel Meller i els tòpics de l’espanyolada.

Ayensa, que acaba de rebre el premi Serra d’Or per la traducció de l’obra completa de Kavafis al català, en dos volums, a l’editorial Flâneur (ja exhaurida, l’any que ve la publicarà amb Proa), n’està preparant l’edició crítica també en grec, que sortirà a l’octubre. És un fet insòlit, remarca, que es confiï a “un catalanet” la responsabilitat d’editar l’obra completa del poeta grec més important de la modernitat. El llibre, el presentarà aquest dimecres, dia 9, a la Llibreria 22 de Girona (19h), acompanyat de l’escriptor, també kavafià, Lluís Muntada.