Girona homenatja el poeta i mossèn Bartomeu Barceló i Tortella

Diumenge al migdia es va celebrar, a les escales de la catedral de Girona, un emotiu homenatge al poeta i mossèn Bartomeu Barceló i Tortella (Felanitx, 1888 – Barcelona, 1973), per commemorar el sermó que cent anys abans, el 6 d’abril de 1925, va fer des de la trona de la catedral de Girona.

Segons la informació facilitada per Jaume Piquer, l’acte va començar amb la intervenció de l’escriptor Bartomeu Mestre, que va fer una explicació dels fets que van succeir arran d’aquell sermó, que no va agradar a les autoritats del moment, en plena dictadura de Primo de Rivera, i va comportar la detenció del mossèn i el fet que es veiés forçat a refugiar-se a Perpinyà. Bartomeu Mestre va fer una repassada a la vida i l’obra de Bartomeu Barceló, que ha documentat en l’article publicat en línia Tots els itineraris d’un català de Mallorca .

En l’acte també hi va intervenir la vicealcaldessa de l’Ajuntament de Girona, Gemma Geis, que va fer referència al vincle que el seu besoncle, el cèlebre mossèn Camil Geis, va tenir amb Mn. Barceló. Camil Geis va ser un testimoni presencial d’aquell sermó i en va deixar constància en diversos textos, com el que va escriure com a pròleg de l’Obra poètica de Mn. Barceló.

L’acte també va comptar amb els testimonis de familiars i amics de mossèn Barceló, vinguts expressament des de Felanitx. El professor Joan Mir va parlar del seu vincle familiar, i els fills del pintor Joan Maimó, els germans Joan i Maria Maimó, també van fer referència a l’amistat que el seu pare tenia amb el mossèn i van llegir un dels diversos poemes que el mossèn havia dedicat a la seva família. Una altra intervenció destacada va ser la de Jaume Deloncle, fill de Josep Deloncle, de Perpinyà, que havia fet molta amistat amb mossèn Barceló durant la seva estada al Rosselló.

De les adhesions que va rebre l’acte, va destacar la de la batllessa de Felanitx, Catalina Soler, que va llegir la tinenta d’alcalde i regidora de Llengua Catalana de l’Ajuntament de Girona, Núria Riquelme. Per altra banda, la diputada Carme Renedo també va llegir una adhesió a l’acte del conseller de Cultura Lluís Puig, actualment també refugiat a la Catalunya del Nord, com cent anys abans va haver de fer mossèn Barceló.

Altres adhesions que es van esmentar van ser la del també fill de Felanitx, biògraf de Mn. Barceló i actualment mossèn d’Ulldemolins, Joan Roig, o la que va enviar en format de glosa el Bloc per Felanitx. Per la seva banda, Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga, va ser l’encarregat de llegir l’adhesió de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. De salutacions i missatges d’adhesió se’n van fer constar d’altres com els dels presidents del Govern de Catalunya, Jordi Pujol i Quim Torra, o les dels qui foren president i conseller del Govern de les Illes, Cristòfol Soler i Damià Pons, fins a adhesions com la del gironí establert a Felanitx Jordi Puig.

Per altra banda, Joan Barbarà, membre de l’Ateneu d’Acció Cultural de Girona (ADAC), va llegir un escrit del Grup d’Estudis d’Esplugues de Llobregat, com a exemple d’adhesió d’una de les poblacions en la que va viure i va deixar empremta Bartomeu Barceló. Joan Barbarà aprofitar l’avinentesa per fer públic que des de l’ADAC demanaran a la comissió del nomenclàtor de Girona que es dediqui un espai a la memòria de Mn. Barceló, proposant, més concretament, un espai del costat del monestir de Sant Pere de Galligants, al qual mossèn Barceló havia dedicat el poema ‘Pluja fina a Sant Pere de Galligants’.

La lectura de l’esmentat poema fou a càrrec de les tenores Mònica Boixader i Imma Sàez, que van oferir un altre dels tocs poètics de l’acte, que es va cloure amb el tradicional Ball d’homenatge, dansat per l’olotí Àlvar Borrell, d’Olot, amb l’acompanyament de la Gemma Pla al flabiol. En paraules del conductor de l’acte, Jaume Piquer, aquest ball es feia ‘en homenatge a Mn. Barceló i a tothom qui s’ha sacrificat, al llarg de la història, per fer que la Nació Catalana sigui més culta i més lliure’. Després del ball, el públic també va cantar l’himne nacional de Catalunya.

La jornada de retrobament entre gironins i mallorquins, que s’havia convocat amb el lema ‘Català de Mallorca’, per reivindicar l’expressió que Mn. Barceló emprava per identificar-se i signar molts dels seus escrits, encara es va allargar amb una visita guiada a la Catedral, i amb un dinar de germanor.

L’acte, que fou promogut per membres de la societat civil de Felanitx i de Girona, es va enregistrar i està previst que aviat estigui a l’abast de tothom a la plataforma de continguts Vida ( vida.cat /).