PATRIMONI
El Consorci del Museu de Lleida recorrerà al Suprem la sentència per les obres de la Franja
Considera que la resolució de l’Audiència d’Osca desestimant l’apel·lació “no està adequadament fonamentada”
El Consorci del Museu de Lleida, format per la Generalitat, l’Ajuntament de Lleida, la Diputació, el Bisbat i el Consell Comarcal del Segrià, ha acordat aquest dimecres per unanimitat interposar un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència de l’Audiència Provincial d’Osca que, el 31 de març passat, va desestimar el recurs d’apel·lació presentat pel Consorci en relació amb les 111 obres de la Franja. Amb aquella resolució, l’Audiència d’Osca confirmava, doncs, la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància número 1 de Barbastre el 10 de desembre de 2019, segons la qual les propietàries de les 111 obres són les parròquies que ara pertanyen a la diòcesi de Barbastre-Montsó, en contra de la petició que se’n reconegués la propietat a favor del Bisbat de Lleida.
“El Consorci és ferm en la defensa de la col·lecció del Museu de Lleida i reivindica la seva unitat, alhora que la seguirà defensant, perquè està convençut que és una reivindicació legal i justa, i que les 111 obres formen part del patrimoni cultural català”, afirmen els membres del Consorci lleidatà en el comunicat en què informen del seu acord d’apel·lar contra una resolució que “que no està adequadament fonamentada”.
Segons argumenten, la diòcesi de Lleida va adquirir la propietat de les obres en litigi “mitjançant compravendes, permutes i donacions (o, en el seu defecte, per usucapió), i ha aportat, per a cadascuna de les obres, documentació històrica i informes pericials”. Per aquest motiu lamenten que “els tribunals civils hagin negat valor” a aquestes proves i s’hagin mostrat “molt estrictes” amb els arguments del Consorci, mentre que, segons manifesten en el comunicat, “el bisbat de Barbastre-Montsó no ha al·legat en virtut de quin títol legal aquestes parròquies són propietàries de les obres i no ha aportat cap prova” que acrediti com les van adquirir. Al seu criteri, “l’aplicació de les normes que regulen els procediments civils obligaria a desestimar la demanda del bisbat de Barbastre-Montsó”, i en canvi, continuen, “el tribunal ha obviat aquest defecte en els plantejaments del bisbat aragonès i ha donat per fet, sense fonament, que les parròquies de la Franja de Ponent són les propietàries dels béns en disputa”.