‘La llum de l’Aisha’: els secrets de l’alquímia i la màgia dels contes orientals

No hi ha ningú millor que una cineasta oriental per il·luminar-nos sobre la riquesa de les cultures àrab i oriental, font d’inspiració de La llum de l’Aisha . Aquesta pel·lícula animada que arriba avui als cinemes és una coproducció catalana, alemanya i de Singapur, dirigida per la iraniana Shadi Adib. És ella que ens parla de l’imaginari que evoca el film: “Tant l’alquímia com els focs artificials tenen profundes arrels històriques al món àrab. L’alquímia va ser una pràctica important a l’edat d’or islàmica, especialment en ciutats com Bagdad i el Caire, on els erudits van combinar els coneixements grecs, perses i indis per desenvolupar les primeres bases de la química moderna.”

La protagonista de la pel·lícula, Aisha, està fascinada pels focs artificials i l’alquímia. Viu en una ciutat imaginària a la vora del mar, que podria ser d’al-Àndalus en la seva època d’esplendor. “La ciutat d’Aisha és una barreja visual de múltiples influències –explica la cineasta a El Punt Avui–. Tot i que l’Alhambra de Granada, la Mesquita de Còrdova i altres llocs emblemàtics andalusos van ser importants fonts d’inspiració, també ens vam inspirar en altres influències arquitectòniques i culturals del món àrab, incloent-hi elements del Marroc, Sevilla i fins i tot els observatoris de l’Índia, Àsia, Síria i Pèrsia.” La idea era crear una ciutat “que transmetés una història rica, però també una atmosfera sobrenatural, amb una connexió única amb el món natural, especialment amb el cel i el mar; és una ciutat de coneixement, màgia i bellesa”.

El film combina el drama amb les aventures de pirates i la tradició asiàtica d’acció amb robots. Aisha somia a convertir-se en una gran pirotècnica, però el seu pare insisteix que segueixi la tradició familiar de la cal·ligrafia. Quan un alquimista l’enganya per robar un perillós llibre custodiat pel seu pare, Aisha inicia un seguit d’aventures trepidants.

Shadi Adib es va sentir atreta per la síntesi d’elements clàssics i moderns d’aquesta història: “Combina les qualitats atemporals del folklore, com la sensació de sorpresa i aventura que es troba a Les mil i una nits, amb temes moderns d’empoderament personal i ruptura de les normes socials. Aisha és una noia valenta que no només lluita pels seus somnis, sinó també pel seu dret a ser escoltada en un món que sovint silencia els qui són com ella. La barreja de l’antic i el nou dona a la història un aire nostàlgic i contemporani.”

El guió és de Xavier Romero i Llorenç Español, a partir d’una història de Shadi Adib i Martin Guido. La pel·lícula s’ha produït amb la tècnica de l’stop-motion, en seqüències realitzades a Terrassa, combinada amb altres tècniques d’animació.Shadi Adib explica que a moments va ser complicada la comunicació d’un equip internacional amb membres europeus i asiàtics. “No sempre va ser fàcil –recorda–. Durant una gran part del projecte, vaig ser l’únic membre de l’equip que no parlava català ni espanyol.” Però ella, que viu a Alemanya, també ha trobat complicitats: “De vegades vaig sentir una connexió més forta amb les meves arrels perses, especialment després d’haver-me adaptat ja a la cultura alemanya. Treballar amb l’equip espanyol em va recordar molt el meu país d’origen.”