El Liceu estrena una versió realista de ‘La sonnambula’ de Bellini

El Gran Teatre del Liceu presenta La sonnambula, òpera de Vincenzo Bellini, en una coproducció amb el Teatro Real, el New National Theatre Tòquio i el Teatro Massimo di Palermo, sota la direcció escènica de Bárbara Lluch.

Els dos protagonistes són la gran soprano nord-americana Nadine Sierra, que fa d’Amina, i el reconegut tenor basc Xabier Anduaga, que fa d’Elvino. Els papers principals es completen amb el baix baríton Fernando Radó (compte Rodolfo), la mezzosoprano Carmen Artaza (Teresa) i la soprano Sabrina Gardez (Lisa).

Amb la direcció de Lorenzo Passerini i l’escenografia de Christof Daniel Hetzer, la directora d’escena Bárbara Lluch ambienta la història en un espai nocturn i gòtic en què la protagonista ha de lluitar contra els seus dimonis interiors i una cruel intolerància social. Lluch reforça aquesta producció amb una lectura realista del llibret i un missatge contra els judicis paral·lels i les relacions tòxiques. La dansa té un paper important en aquesta proposta de Lluch, perquè una coreografia que representa els dimonis interiors acompanya la protagonista en tot moment.

Bárbara Lluch ofereix una lectura seriosa i profundament reflexiva de l’òpera, on Amina deixa de ser la jove afortunada d’un final idíl·lic per esdevenir una víctima d’una societat intolerant i irreflexiva. La proposta escènica situa l’acció en 24 hores de la vida d’Amina, amb una escenografia dissenyada per fer que cada espectador interpreti on i quan transcorre la història. Aquesta atmosfera de misteri es reforça amb el disseny d’il·luminació d’Urs Schönebaum, que alterna textures vermelles i punts d’ombra per crear una sensació pròpia de la nocturnitat i del terror literari.

Aquesta producció es podrà veure en un total de set funcions, del 22 d’abril al 8 de maig, a més d’una funció exclusiva per a la comunitat Under35 el 16 d’abril, amb la soprano Caterina Sala i el tenor Omar Mancini en els papers d’Amina i Elvino.

La sonnambula, obra mestra indiscutible del bel canto, va ser la setena òpera de Vincenzo Bellini i un èxit aclaparador a Itàlia i més enllà, consolidant el compositor com el gran creador de melodies del seu temps. L’encàrrec de compondre aquesta òpera va arribar l’any 1830, quan Bellini tenia només 28 anys. En aquell moment, Gioachino Rossini s’havia retirat (el 1829), i el bel canto, que dominava el llenguatge operístic italià, buscava un nou referent.

L’òpera exigeix un alt virtuosisme per part dels intèrprets, especialment en els personatges principals d’Elvino i Amina. Tant el tenor basc Xabier Anduaga com la soprano nord-americana Nadine Sierra brillen en aquests rols, no només per la seva presència escènica, sinó també pel seu domini tècnic i expressiu. Tal com apunta la directora d’escena Bárbara Lluch, “hi ha molt pocs cantants que puguin assumir aquests personatges amb aquest nivell d’excel·lència com els que pujaran a l’escenari en aquesta coproducció”.