“Pilat, allibera Barrabàs”

La Passió d’Olesa manté el repte d’omplir el més d’un miler de localitats de cada funció. La temporada va començar el 16 de març i s’allargarà fins a l’1 de maig. En el repte d’anar renovant formes per interessar el públic, han creat aquest any La Passió experience: una oportunitat immersiva en què la companyia convida un grup limitat d’espectadors a viure l’obra des de dins, tant al backstage com als escenaris. Roser Montserrat, membre de la junta de l’entitat, explica que aquesta oportunitat ja es feia anys enrere amb amics de membres de la companyia, sovint com a reacció als espectadors que els confessen després de veure l’obra: “No m’ho esperava.” La següent pregunta que hi va associada és: “Com ho feu?” Ara, amb prèvia compra d’entrada i pas pel camerino, on se’ls cedeix vestuari a mida per sortir a l’escenari, hi ha espectadors que volten per l’interior del teatre acompanyats i quan pugen a escena poden saludar l’arribada de Jesús a Jerusalem, i al cap de ben poca estona demanar que crucifiquin Jesús o que s’alliberi Barrabàs.

La família de la Passió té molt assumit el repte logístic de cada funció. I deixa bocabadats els que comproven la dimensió immensa de l’escenari (pot tenir una boca d’uns 25 metres, calcula Helena Gassó, que ja ha participat en una experiència similar). Ara, hi ha escenes en què es viu la funció en primera persona (amb grups que sempre superen les 50 persones, de poble) i d’altres que no es poden seguir: quedar-se entre bastidors és altament perillós pel continu trànsit d’elements escenogràfics. Per això, les persones que s’apuntin a La Pasió experience sempre van acompanyades d’un guia. Les estones d’espera es resolen pels passadissos o el bar que es reserva només als artistes. Però no és preocupant no poder seguir l’obra en directe perquè hi ha unes pantalles que permeten veure en quina escena es troben i perquè són els mateixos actors que poden explicar i recitar les escenes que interpreten els protagonistes a l’escenari. De fet, al costat de la legió d’intèrprets, hi ha altres equips, també molt més nombrosos de l’habitual, de tècnics i de tramoies que van preparant l’escenari per a les escenes posteriors. Montserrat veu bona la referència castellera: perquè hi ha posicions diferents en una construcció i totes són indispensables per defensar-la.

Un dels reptes de la Passió és actualitzar-la: durant la pandèmia, per exemple, van revisar el text i van fer una adaptació menys maratoniana. Ara, la funció es pot veure en poc més de dues hores amb un entreacte de 15 minuts. Gassó admet que, en la seva primera experiència, li va tocar llevar-se més d’hora que un dissabte normal, però que va tenir temps de sumar-se al vermut del migdia.

El teatre, efectivament, també experimenta amb sistemes immersius. Hi ha propostes en què l’espectador entra a l’escenari i els intèrprets l’envolten (com ara el Next to normal a l’IDEAL, 2022), o bé altres en què tot és un joc amb el públic participant. L’únic muntatge que pot recordar la proposta d’Olesa és la invitació del teatre judicial Testimoni de càrrec (2015), en què, puntualment, en cada funció hi pujava públic, ben disfressat, a seguir tot el judici des de l’escena. I, al final, donaven el veredicte (que no podien canviar, és clar!)

Pot ser La Passió experience una forma d’ampliar artistes que s’integrin en el repartiment? Fins ara, la majoria de les persones vinculades a aquest muntatge hi són per tradició familiar i d’altres perquè s’hi apunten arran d’amics que ja hi estan implicats. No preocupa pas la renovació del planter. Aquesta relació amb el teatre fa que hi sovintegin persones que més endavant voldran fer altres muntatges amateurs o, fins i tot, que s’hi vulguin dedicar professionalment. D’Olesa han sortit artistes com ara Joan Font, ànima de Comediants (que recupera el seu El venedor de fum, del 24 al 27 d’abril al Teatre Akadèmia). Roser Montserrat recorda que el teatre es manté actiu al llarg de l’any amb accions diferents: com ara l’entrega de reconeixements als Bombers o bé un concurs de dansa urbana. O es pot omplir fins a la bandera per a la gravació del pòdcast La sotana, com recorda Gassó, que hi va anar d’espectadora.

Les properes funcions de la Passió seran el 18, el 26 d’abril i l’1 de maig. Montserrat aclareix que hi ha papers que estan doblats i triplicats, fet que permet que cadascú pugui conciliar tradició i vacances. La primera referència escrita de la Passió d’Olesa es remunta al 1538, fa quasi 500 anys. Amb el pas del temps, la tradició va esdevenir un important espectacle teatral, patrimoni del país, que ha transcendit amb escreix allò que en origen era vinculat al període de Setmana Santa a Catalunya. Avui, el reclam continua sent multitudinari per als espectadors. Com en els grans muntatges de Dagoll Dagom, es munten autocars sencers per apropar el públic a Olesa. Però això no treu que hi hagi fórmules per captar nou públic. Per exemple, s’ha muntat una campanya en format qüestionari d’Instagram per comparar aquesta representació amb sèries o pel·lícules. Aquestes targetes es poden trobar pels comerços d’Olesa. Qui diu “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan?” A més de la Passió, hi apareix El padrí i Succession. I deixa el lema ben clar: “Si no ho tens clar, potser que vinguis a veure’ns”. Quines altres sèries famoses podrien recordar aquest “Allibera Barrabàs?”. L’Experience està servida.