Suu: un cas a part, contra la uniformitat

Suu és un cas a part dins del panorama musical català, massa tendent a la uniformitat, que ella trenca amb la seva actitud de dona jove i lliure en molts aspectes: en el seu bilingüisme natural; en la seva aposta per les guitarres i el pop-rock en temps difícils per al gènere, fins i tot en la manera desacomplexada d’exposar la seva vida i la seva (bi)sexualitat en cançons que, per tant, són autèntic material sensible. En només 25 anys de trajectòria vital i 7 de carrera musical, Susana Ventura ha fet una feinada increïble: ha publicat quatre discos –i un llibre– farcits de cançons que ja s’han fet un bon racó en la memòria sonora col·lectiva, des que va irrompre el 2018 amb Lligar no és lo teu, un tema que ja ha apartat del seu repertori de directe. Com a mínim va ser així divendres al concert de presentació del seu últim disc, Material sensible (Halley Records), al Teatre Municipal de Girona, dins la programació de Strenes, un festival que fa temps que aposta per ella i l’ha programat en altres escenaris gironins com ara l’Auditori (2020) i les escales de la catedral (2022). En aquesta ocasió, Suu i la seva banda –guitarra, baix, bateria i teclats– van tocar les 12 cançons del nou disc i, en poc més d’una hora i mitja de concert, van tenir temps per recuperar una dotzena de temes dels seus treballs anteriors i el seu nou single amb el també barceloní Carlos Sadness (Un rayito), amb qui també va gravar el 2021 un altre dels grans moments del concert, Barcelona tropical.

Després d’una introducció, Suu va irrompre per la part posterior de la platea i va anar fins a l’escenari a través del passadís central, mentre cantava Si me estás rondando, un dels temes del nou disc i una altra prova que Suu té una notable facilitat per compondre cançons pop de bones tornades que s’enganxen al cervell. Ja va tan sobrada d’èxits, que va deixa anar de seguida un dels seus trumfos, Tant de bo, abans de continuar amb més temes de Material sensible i alguna mirada enrere com ara No eres tan especial, un tema que va introduir convidant el públic, amb predomini de noies joves i empoderades com ella, a pensar en algú en concret, preferiblement un noi, per aplicar-li el que diu el títol.

Per cantar una de les noves, la molt efectiva Cantando goles, on parla d’una relació imprevista amb un apassionat del futbol o “fife” –neologisme que ella ens va explicar–, Suu es va posar una samarreta del Girona FC, i també va tenir el detall de substituir Barcelona per Girona en la recta final de Barcelona tropical. També va regalar una còpia en vinil de l’últim disc –va recordar, orgullosa, que n’és l’autora del disseny gràfic– a una nena, perquè era el seu primer concert. Molt simpàtica i comunicativa, parlant sovint a velocitat vertiginosa justament per la urgència d’haver d’explicar moltes coses, Suu va descriure, per exemple, l’experiència real d’amor lèsbic que va inspirar Tu a Menorca i jo a l’Escala. I en un altre moment del concert va dir que en aquesta gira s’havia proposat tocar més la guitarra, instrument que es va anar penjant i traient al llarg de l’actuació i del qual sap treure un bon rendiment, com va demostrar sobretot quan es va quedar sola a l’escenari per tocar un parell de temes.

Per a la intensa recta final va deixar la seva versió d’Enamorada de la moda juvenil (Radio Futura), Karaoke i Eres un temazo, el seu altre trumfo per excel·lència, abans de tancar el concert, com el nou disc , amb una balada calmada i delicada, titulada Amor tranquil. Va ser final imprevisible. I per què ho va fer? Perquè vol.