Aniversaris amb lletres de fons
Cada any que passa és l’aniversari del que sigui, amb xifra rodona o no, i donar valor a la solidesa del mercat editorial català, amb cada cop més editorials i llibreries que perduren
Coincideixen aniversaris rodons: Minúscula (25), Ático de los Libros (15), Cafè Central (35), Bromera (40), Salamandra (25) revistes com ‘Cornabou’ (25) i ‘Faristol’ (40) i la llibreria Gaudí (60)
-
L’editora de Minúscula, Valeria Bergalli, nascuda a Buenos Aires, formada a Alemanya i Itàlia i barcelonina d’adopció, va fundar l’editorial ara fa 25 anys JUANMA RAMOS. -
Les germanes Montsant i Aràntzazu Fonts Pallach, darrera el taulell de la llibreria Gaudí de Reus, que va obrir portes ara fa 60 anys per fomentar la llengua i la cultura catalanes ARNAU MARTÍNEZ - ACN. -
El poeta i editor de Cafè Central, Antoni Clapès, que encara es manté al davant de l’editorial 35 anys després de fundar-la JUANMA RAMOS.
Se solen celebrar els aniversaris perquè agrada celebrar la vida. Centrant-nos en els que tenen la lletra de base, la literatura d’eix vertebrador, hi ha editorials, revistes especialitzades, llibreries i encara podríem afegir festivals i fires que es mantenen en forma i van sumant anys.
Pel que fa a editorials, a Catalunya tenim la considerada més antiga del món encara en funcionament, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que daten del 1493 i per tant tenen 532 anys. Rebaixem l’exigència i parlem d’algunes com l’editorial Minúscula, que fa 25 anys; Ático de los Libros, que també publica en català, en fa 15; Bromera, 40; Cafè Central arriba als 35, i, entre altres xifres rodones, Salamandra en fa 25. Andreu Sotorra va crear fa 25 anys les revistes especialitzades Clip de Teatre i Cornabou (dedicada a la literatura infantil i juvenil). Faristol, editada per l’IBBYcat (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) també és una revista especialitzada que ha arribat als cent números i 40 anys d’història. I si a principis d’any la llibreria Documenta feia el mig segle, la llibreria Gaudí, de Reus, la supera: n’ha fet 60.
Tots aquests aniversaris, i molts més que hi podríem afegir, són una mostra de la bona salut del teixit literari català.
Editorial Minúscula
Valeria Bergalli, nascuda a Buenos Aires el 1962 però formada a Alemanya i a Itàlia, va fundar a Barcelona l’editorial Minúscula el juliol del 1999. “Sempre havia tingut ganes de fer alguna cosa en l’àmbit editorial, però eren més fantasies que altra cosa... Vaig estudiar filosofia i lletres, amb una especialització d’antropologia cultural”, detalla. Han passat 25 anys i ha creat sis col·leccions: Alexanderplatz (novel·la i assaig relacionat amb la cultura alemanya); Paisajes Narrados (proses diverses); Con Vuelta de Hoja (assaig, biografia i autobiografia); Tour de Force (literatura contemporània); Micra (textos breus), i Microclimes (narrativa i assaig en català). En total, més de 200 títols i de 100 autors.
Fent balanç, Bergalli assegura que del que se sent més satisfeta és “d’haver sigut fidel al projecte original, sobretot pel que fa a la part més quantitativa”. “En algun moment Minúscula hauria pogut créixer, però vam resistir la temptació i ens ha permès mantenir la nostra personalitat al llarg del temps.”
En el plateret dels dubtes també hi diposita algun interrogant. “A vegades em pregunto si el fet de publicar en col·leccions no ha anat en contra de la visibilitat dels nostres llibres. Però les col·leccions, que a més són força particulars, formen part de qui som, ens ajuden a articular, a modular el nostre discurs editorial i, en definitiva, ens ajuden a trobar els textos que volem publicar.”
Entre els actes de celebració de l’aniversari hi ha “un cataloguet molt maco que, espero, sigui objecte de col·leccionista en un futur no gaire llunyà”, afirma rient Bergalli, abans de citar noms importants per a l’editorial, autors a banda. “Als fidelíssims Marta Hernández Pibernat i Pepe Far, l’any passat s’hi va sumar Cristina Llorca, que espero que es quedi molts anys.”
Editorial Cafè Central
Cafè Central va néixer el 1989 a iniciativa del poeta i traductor Antoni Clapés. Un any més tard s’hi va afegir el poeta i professor Víctor Sunyol. Es tractava, i continua tractant-se, d’una iniciativa editorial independent, tant econòmica com d’actuació i de propòsits. En aquella dècada de finals de segle “la literatura catalana vivia un enquistament de propostes molt lligades a un poder polític que ho subvencionava (gairebé) tot, i s’havia generat un clar clientelisme cultural i un clamorós immobilisme”.
“Cafè Central va voler ser una resposta al marge que atengués les inquietuds dels escriptors que pensaven situar-se en un marc menys confortable però més autèntic, i publicar aquelles escriptures poètiques que es volien properes o hereves a l’experimentació”, comenta Clapés. Així es va intentar trencar aquella letargia proposant un model d’edició d’immediatesa i sense intermediaris. El 1992, Cafè Central va començar a publicar la col·lecció de llibres de poesia Jardins de Samarcanda. Uns anys després, Eumo editorial va esdevenir coeditora, encarregant-se dels aspectes logístics de la col·lecció. El 2007 van rebre la medalla FAD “en representació de les editorials petites, independents, editores d’escriptors públics, és a dir, amb opinió, compromeses, arriscades, sovint en mans d’una o dues persones que soles tenen cura tant de la qualitat literària del catàleg com del disseny de l’objecte”.
Antoni Clapés i Víctor Sunyol continuen sent la peça fonamental de l’engranatge dirigint la col·lecció Jardins de Samarcanda, amb el suport d’Esteve Plantada. Mentre que Xavier Vidal, elegit com a president de l’Associació al gener del 2024, s’encarrega amb un equip de fer la part de producció, distribució i difusió que abans feia Eumo.
Cafè Central, amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, organitza des de fa vint anys el premi Jordi Domènech de traducció de poesia. Gràcies a aquest premi, dotat amb 6.000 euros, s’han publicat traduccions al català de grans poetes internacionals.
Editorial Ático de los Libros
L’editorial de Clàudia Casanova, de novel·la i assaig, ha arribat als 15 anys d’història amb una feina endreçada i abundant. És especialista en textos històrics, rigorosos quan són assajos, i creatius, en el cas de les novel·les. Han publicat al llarg d’aquests anys a més de dos-cents autors, com ara Umberto Eco, Natalia Ginzburg, Witold Gombrowicz, Henry James, Marcel Proust, Emilio Salgari, Elizabeth Taylor –l’autora, no l’actriu–, Mark Twain..., repartits per més de tres-cents títols en col·leccions com ara Àtic dels Llibres (en català), Ático Historia, Ático Ensayo, Ático Clásicos, Ático Tempus... “Ático de los Libros va néixer per publicar clàssics injustament oblidats o inèdits en castellà i per posar bona literatura a l’abast de tots aquells lectors que volen satisfer la curiositat, gaudir d’una bona història o somiar una estona”, comenta Casanova. I per aconseguir-ho, miren de ser molt curosos amb tot el procés d’edició, traducció i, és clar, la tria dels textos que publiquen.
Editorial Salamandra
Salamandra va néixer a Barcelona el 1989 com a filial de l’editorial argentina Emecé (fundada per exiliats gallecs a Buenos Aires el 1939). L’any 2000, però, Pedro del Carril i Sigrid Kraus es van quedar l’editorial ja independent d’Emecé. Així que, el 2025, Salamandra celebra el 25è aniversari. Per commemorar-ho, presenten una edició especial de sis dels seus títols més emblemàtics: El último encuentro, de Sándor Márai; Dientes blancos, de Zadie Smith; Cometas por el cielo, de Khaled Hosseini; El cuento de la criada, de Margaret Atwood; Paraíso, d’Abdulrazak Gurnah, i Un caballero en Moscú, d’Amor Towles. Cal no oblidar que, en castellà, el gran best-seller de l’editorial és la saga de Harry Potter (en català a Empúries).
“Estem molt il·lusionats de celebrar aquests 25 anys, no només amb noves edicions de luxe, sinó també amb trobades i debats amb traductors, els nostres aliats, que són mags de la llengua, i amb algunes sorpreses…”, comenta Anik Lapointe, actual directora literària de Salamandra.
Editorial Bromera
L’editorial d’Alzira Bromera celebra 40 anys de trajectòria en un any en què la dana ha sigut la protagonista de totes les arestes socioculturals, ha fet malbé magatzems, llibreries i milers de catàlegs. “Més de 350.000 llibres s’han perdut i encara no sabem res sobre la indemnització”, ha expressat el CEO de Bromera, Bernat Bataller. A més, des de la direcció apunten que continuaran bregant amb l’hostilitat de les institucions que s’oposen a la promoció de la llengua: “No ens mourem ni un mil·límetre dels valors que ens han acompanyat sempre.”
La subdirectora, Sandra Capsir, pensa que precisament és necessari celebrar aquest aniversari “amb més fortalesa i per visibilitzar la faena que duen a terme les editorials valencianes, les llibreries i els autors i les autores”.
Bromera té la intenció de convertir la celebració en una oportunitat per visibilitzar el sector editorial valencià. La companyia, que ha aconseguit consolidar-se com a pilar de la cultura valenciana, presenta una oferta literària. “El més important ha sigut la professionalització de l’editorial i la seua consolidació com a indústria cultural que respecta la seua essència”, comenta Bataller. Bromera edita en diverses llengües i té una presència significativa a Hispanoamèrica i Europa, amb un catàleg de més de 5.000 llibres. La imatge commemorativa, creada per Helga Ambak sota el lema Amb cada pàgina, un nou horitzó, simbolitzarà els actes de celebració al llarg de l’any.
Revista ‘Faristol’
La revista Faristol, que edita l’IBBY, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, aquest juliol farà 40 anys. Ara ja està de celebració, però, perquè acaba de publicar el número 100. Durant tots aquests anys, des de Faristol s’han dedicat a pensar i a repensar la literatura infantil i juvenil(LIJ), i la revista s’ha convertit en una referència per a la gent que s’hi dedica.
Per celebrar aquesta fita de la revista número 100, l’Arantxa Bea, la directora de Faristol, explica que tot l’equip editorial s’ha implicat per crear “un número lúdic, de celebració, construït com una suma de veus, que d’alguna manera repassa els últims 40 anys de LIJ”. Amb el fil conductor de l’abecedari, recorren, amb 100 especialistes, 100 paraules relacionades amb la LIJ. Hi han col·laborat noms com ara Pere Prats, Fina Rifà, Xavier Salomó, Anna Aparicio, Jordi Vila Delclòs, Zuzanna Celej, Gusti iPep Montserrat.
La llibreria Gaudí de Reus, tot un exemple
Algunes fotografies, en blanc i negre, recorden els primers anys de la llibreria Gaudí, situada al carrer de la Galera de Reus, que el 13 de febrer del 1965 va obrir les portes per difondre la cultura catalana i ser un punt de resistència antifranquista. Han passat 60 anys i la Gaudí continua apostant pels llibres en català en un mercat molt competitiu per culpa de la venda per internet i les grans cadenes. La Gaudí es va sumar a l’aparició de l’editorial 62 i la discogràfica Edigsa, referent de la Nova Cançó. Era un moment de ressorgiment de la catalanitat i diverses persones van apostar per obrir establiments arreu del país per impulsar la llengua i la cultura catalanes. Isidre Fonts i Maria Pallach –pares de les actuals llibreteres, les germanes Montsant i Aràntzazu– el 1971 van comprar la llibreria i van eixugar el deute. Amb el final de la dictadura es van obrir noves editorials, “en aquella època havies de tenir molts llibres”, assegura Montsant. “Avui, si necessites un llibre, amb una mica de sort el podem tenir l’endemà. Anys enrere, això no anava d’aquesta manera”, indica. “La botiga semblava una biblioteca”, descriu la propietària de la Gaudí. “Hi havia un munt de prestatges carregats de llibres, però a poc a poc es van anar retirant quan les distribuïdores van començar a treballar millor.”
A la capital del Baix Camp només queden dues llibreries històriques que es dediquin únicament a la venda de llibres, però els últims anys han aterrat a la ciutat cadenes de llibreries. La Gaudí no se n’ha ressentit, segons explica la propietària, “estem contentes, per exemple, amb la campanya de Nadal”, assegura. Aquests petits negocis també lluiten contra la venda per internet. “La persona que és de comprar per Amazon no baixa ni les escales de casa, i potser té una llibreria a la cantonada”, valora. “Potser algun dia s’adonarà que les botigues donem vida al carrer i a la ciutat”, hi afegeix. Sí que reconeix que les distribuïdores ara fan les entregues més ràpidament, un fet que “ens ajuda a tots”.