El Museu d’Arqueologia de Catalunya explora la prehistòria sarda

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) acull fins al 2 de novembre l’exposició Sardenya. L’illa megalítica, una mostra que explora la prehistòria sarda a través de més de 200 objectes arqueològics provinents de l’illa, encapçalats per un dels gegants de la necròpoli de Mont’e Prama, informa EFE.

Tal com ha explicat el director del MAC, Jusèp Boya, aquesta mostra s’emmarca dins la línia de promoure la col·laboració amb “institucions que expliquin el Mediterrani antic” a través d’exposicions temporals. Sardenya. L’illa megalítica és la primera gran exposició de la cultura nuràgica fora d’Itàlia i arriba a Barcelona després de passar per Sant Petersburg (Rússia), Berlín (Alemanya), Nàpols (Itàlia) i Tessalònica (Grècia).

Més de 200 objectes arqueològics provinents de diversos museus sards expliquen la història neolítica de l’illa, que guia l’espectador fins a il pugilatore (el boxador), un dels gegants de la necròpoli de Mont’i Prama (900-700 aC).

Tal com ha explicat el director de l’Àrea Científica de la Fondazione Mont’e Prama, Giorgi Murru, aquesta escultura de 300 quilos és una de les més de 30 que hi ha en aquesta necròpoli propera al municipi de Cabras.

El boxador és un dels quatre models d’escultura existents, als quals se sumen els arquers, els guerrers i els nuragues, una representació simbòlica d’aquest tipus d’edifici megalític característic de Sardenya.

Precisament, a la mostra s’explica que a tota l’illa hi ha més de 7.000 d’aquestes nuragues, estructures de pedra que guarden certa semblança a un castell medieval, la finalitat del qual encara és desconeix.

No és l’única mostra de construcció monumental que hi ha a l’illa, ja que Sardenya. L’illa megalítica permet conèixer també les Domus de Janas (casa de fades; 4000 aC) i les tombes dels gegants (1800-1000 aC), construccions funeràries, en tots dos casos.

D’aquesta manera, l’exposició s’estructura en sis àmbits: el primer megalitisme, un fenomen que es produeix de manera independent a diferents parts del món i en diverses èpoques i consisteix en l’ús de grans pedres; els nuragues, monuments antics misteriosos que han caracteritzat el paisatge sard durant mil·lennis, i les tombes dels gegants, més de 800 sepultures col·lectives que s’han documentat a tota l’illa.

El segueixen els santuaris, dedicats al culte de l’aigua, com ara fonts i pous sagrats; el caient del megalitisme amb la parada de la construcció dels nuragues a partir dels segles XII-XI aC i la necròpoli de Mont’e Prama, i l’herència nuràgica, amb el reaprofitament de les estructures nuràgiques durant l’època romana i l’Edat Mitjana.

El MAC ha organitzat visites guiades especials i ha programat un club de lectura sobre literatura sarda, en col·laboració amb la Biblioteca Poble-sec–Francesc Boix. Hi haurà una sessió sobre Fior di Sardegna, de Grazia Deledda (18 de juny), i el llibre Memòria del buit, de Marcelo Fois (16 de juliol), la primera a la biblioteca i la segona al museu.