Troben un vaixell de 500 anys ‘aparcat’ a tocar de la Ciutadella

Durant les obres de construcció del futur aparcament de BSM a la Ciutadella del Coneixement, al solar de l’antic Mercat del Peix de Barcelona, fa un parell de setmanes que han aparegut les restes d’un vaixell datat entre els segles XV i XVI. La troballa s’ha produït durant la fase final de l’excavació, a una profunditat de més de cinc metres sota el nivell del mar, i ha estat documentada per l’equip de l’empresa Arqueòlegs.cat, sota la direcció de l’arqueòleg Santi Palacios i de la restauradora Delia Eguiluz, en el marc d’una intervenció arqueològica iniciada el març de 2023. L’embarcació ha estat batejada provisionalment com a Ciutadella I.

En arqueologia subaquàtica, aquest tipus de restes s’anomena derelicte, terme que fa referència a un vaixell naufragat o abandonat i cobert pels sediments al llarg del temps. En aquest cas, es conserva un fragment de deu metres de llargada i més de tres d’amplada, amb una estructura formada per una trentena de quadernes –les peces de fusta corbades que conformen l’esquelet lateral del vaixell– i almenys set andanes del folre, les files de taules de fusta que recobrien l’exterior del buc. Les taules estan clavades a les quadernes amb cavilles de fusta de secció circular, una mena de claus de fusta que servien per unir les peces. També es conserven dues peces longitudinals –palmellars o serres– fixades amb claus de ferro. Aquest sistema, conegut com a construcció a esquelet, era habitual a la Mediterrània medieval i es va estendre arreu d’Europa a partir de mitjan segle XV.

La troballa s’inscriu en un context històric de transformació del front marítim de Barcelona. A partir del 1439, amb la construcció dels primers molls artificials, es va alterar la dinàmica de la línia de costa i va desaparèixer la barra de sorra coneguda com la Tasca, que havia protegit la ciutat durant segles. La combinació entre la deriva litoral, la desembocadura del Besòs i els temporals va provocar un ràpid avenç de la platja, cobrint antics espais marins.

La zona on s’ha localitzat el derelicte presenta nivells de sorres i llims molt fèrtils, amb presència de restes orgàniques com llavors d’avellana i pinyes senceres, actualment en estudi, que podrien tenir una cronologia similar a la de l’embarcació.

Les restes del vaixell es troben en un estat de conservació molt fràgil. La fusta amarada d’aigua és extremadament sensible i, per evitar que s’assequi i es degradi, s’ha mantingut parcialment coberta amb la sorra original que l’envoltava. El Servei d’Arqueologia de Barcelona, amb l’assessorament del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), treballa per garantir la correcta documentació i conservació de l’estructura.