Localitzen a Valls les restes de la ciutat ibera de Kissa

La primera batalla que l’exèrcit romà va lliurar al territori de l’actual Catalunya va tenir lloc el 218 aC als voltants de la població ibera de Kissa. Malgrat que va ser un esdeveniment cabdal en el desenvolupament de les guerres púniques entre Cartago i Roma i en l’inici de l’ocupació de la península Ibèrica per part de les tropes romanes, la ubicació de Kissa era desconeguda. Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha situat ara les restes de Kissa al municipi de Valls, concretament en el jaciment del Vilar.

“La troballa de monedes púniques i de projectils de balista a l’interior de cases destruïdes, així com la seqüència estratigràfica de l’assentament i l’anàlisi de les fonts històriques, són evidències que ens permeten assegurar que el jaciment del Vilar de Valls és l’antiga Kissa”, explica el professor d’arqueologia de la UB Jaume Noguera, director de les excavacions.

L’investigador fa una reconstrucció dels fets de fa més de dos mil anys. Els cartaginesos van atacar i destruir parcialment, el 218 aC, la ciutat ibera de Kissa, durant una campanya militar encapçalada per Anníbal Barca. Al cap d’uns mesos, però, les tropes romanes van desembarcar a Empúries i van derrotar l’exèrcit cartaginès que s’havia instal·lat prop de Kissa. Aquests fets, relatats pels historiadors d’època romana Polibi i Livi, van significar l’inici de l’ocupació romana de la península Ibèrica. A més, la victòria romana va impedir que Anníbal pogués rebre reforços des de la península Ibèrica durant les batalles que va lliurar al territori de l’actual Itàlia.

“La localització de desenes de monedes púniques al voltant de Valls només pot relacionar-se amb la presència de tropes cartagineses, durant els pocs mesos del 218 aC que van ser al nord de l’Ebre”, explica Noguera. “Valls controla el pas des del litoral pel coll de Cabra o per l’estret de la Riba, cap a la Conca de Barberà i Ponent; per tant, és impossible que l’exèrcit romà, sortint de l’antiga Cese-Tarraco, no es trobés amb l’exèrcit cartaginès situat prop de Valls”, afegeix.

Les excavacions també permeten constatar que la ciutat no va ser abandonada immediatament després de la destrucció del 218 aC, sinó que va continuar amb població entre deu i vint anys més.

Les excavacions han confirmat que Kissa era una ciutat ibera de grans dimensions: devia tenir unes vuit hectàrees d’extensió i podria haver acollit uns cinc mil habitants. La ciutat hauria estat envoltada per un imponent sistema defensiu, amb muralles de vuit metres d’amplada i un fossat de quatre metres de profunditat i catorze d’ample. Entre els elements descoberts, hi ha tres barris i dos carrers de sis metres d’amplada, un d’ells amb una conducció d’aigua o claveguera. 

“Pretenem que les excavacions al Vilar de Valls siguin un referent internacional, atesa la quantitat i qualitat de les troballes”, comenta Noguera. “Per als arqueòlegs és un somni excavar un jaciment en què tot es recupera gairebé tal com estava fa més de dos mil dos-cents anys a causa d’una destrucció sobtada; és una petita Pompeia”, matisa.

De cara al futur, l’investigador expressa el desig que els terrenys esdevinguin de titularitat pública i es pugui tirar endavant un pla per obrir el jaciment i organitzar-hi visites. Les primeres intervencions al jaciment per part del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social (GRACPE) de la UB es remunten al 2014.

Els treballs es financen gràcies a un conveni entre l’Ajuntament de Valls i la Universitat de Barcelona, amb la participació del Centre d’Estudis Cossetans, en el marc del projecte El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la protohistòria i l’època romana republicana, de la Generalitat de Catalunya, i del projecte de la UB Estudio interdisciplinar del fenómeno urbano entre los iberos del norte, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.