Pius Pujades torna als temps d’ahir, amb ‘El meu paradís d’Adri’

El mestre, periodista i escriptor Pius Pujades (Girona, 1938), estretament vinculat a aquest diari des dels seus orígens, va viure quan tenia 5 anys a Adri, on la seva mare [Consol Lladó i Dillet, 1913-1992] va ser mestra abans i després de la Guerra Civil. D’aquella època, Pujades recorda la seva amistat amb algun nen una mica més gran del poble o el matrimoni que portava l’hostal Can Joan, en Joan Gelada o Joan d’Adri i la Maria Duran, que en va ser la cuinera entre el 1919 i el 1960. A mitjans anys vuitanta, Pius Pujades va tornar a Adri i s’hi va trobar l’hostal tancat [el van reobrir posteriorment en Xicu i la Quimeta]. Va ser un retrobament, ple d’emocions, amb “un antic món que havia sigut el seu paradís” d’infantesa, i els mesos següents va començar a escriure sobre aquells records que li havia despertat la redescoberta d’un món ja desaparegut. Fruit d’aquell retrobament, ara es publica el llibre El meu paradís d’Adri, que obre la nova col·lecció Temps d’ahir, d’Editorial Gavarres , i que demà, dissabte 26 d’abril, es presentarà a la Sala de Canet d’Adri, a les 12 del migdia. A més de l’autor i de l’editor, Àngel Madrià, hi intervindran l’alcalde de Canet d’Adri, Enric Subils, i l’exalcalde Jaume Bosch.

Pius Pujades parla així, en el pròleg, de la gènesi d’aquest llibre: “Allà, bocabadat davant un paisatge transformat però reconegut, tornava a ser el nen de cinc anys que vivia a Adri, el fill de la Consol, la senyoreta, la mestra, totalment indefens, obert a tots els vents, àvid de vida i de futur, com un full blanc per escriure o una tela per pintar. No és que recordés, no. Senzillament aquell nen de cinc anys de la meva vida, o aquella meva vida de cinc anys, era encara allà, era en mi, era jo”.