Marillion il·lumina l’Auditori de Girona

Fa uns mesos Marillion va sorprendre els seus milions de fans d’arreu del planeta escollint una menuda ciutat catalana, Girona, per fer una de les seves conegudes convencions: dues actuacions seguides el mateix cap de setmana que solen anar acompanyades de múltiples sorpreses en el seu repertori. Les 1.200 entrades es van acabar en poc segons i es van distribuir arreu d’Europa. Per posar context, venien de tocar de París i Montreal.

Tot i que el grup ha venut milions d’àlbums i es manté actiu des dels vuitanta ha estat sovint proscrit dels mitjans especialitzats i ja no diguem dels generalistes. Als seus seguidors això els ha importat sempre un rave.

Es va veure ahir a la nit en el primer dels dos concerts. Obviant les seves cançons més emblemàtiques, van tocar pràcticament sencer un dels seus àlbums més icònics, Marbles (2004), una petita òpera rock que inclou tot allò que els ha fet immortals, l’herència de Pink Floyd, les melodies dels Beatles, el risc pels sons electrònics i sobretot el carisma de Steve Hogarth a les veus, que a l’escenari és un actor teatral de primera magnitud, i la guitarra cristal·lina de Steve Rothery, l’últim gran hereu de David Gilmour.

L’actuació va acabar amb dos temes clàssics Sugar mice, amb la platea cantant gairebé tota la cançó, i King. Avui, a les 9 del vespre, hi tornen i s’espera que facin un recorregut històric per tota la seva trajectòria. Però en aquests Marillion weekendss, com en diuen ells, no hi ha normes escrites. Això sí, no busqueu entrades.