Noves divinitats a la ciutat del Museu dels sants

El cofundador de la Fura dels Baus, Marcel·lí Antúnez, que fa prop de dues dècades que va fer el salt al dibuix animat i a la integració de tecnologia digital per a descriure paisatges fantàstics, ara a Natura Centrum Est, clama a favor de la salvatgia natural. Alerta que cal fugir de la tecnologia dels mòbils i tornar a què la Natura prengui el pols de la Terra. Antúnez descobreix un rosari de personatges que han advocat per la pau i l’ecologia des d’un cert anonimat. Crea un santoral apòcrif de la natura, veus que avui les xarxes socials imperants obvien per descuit o per veritable mala fe. A la trobada informal Sacsejat, no remenat de divendres i dissabtes (a l’hora de la migdiada i banyat amb ratafia) van instituir també la figura d’una caganera de postal (Del festival PNRM09) com a la nova Mare de Déu d’Olot, una ciutat en què el Museu dels Sants o la voluntat que la plaça de toros fos una altra església, marca una línia ben clara amb el catolicisme. Ho van plantejar el dia de l’enterrament del Papa i poc abans que La Moreneta sortís en processó a Montserrat. L’art sintonitza amb les noves realitats possibles; ho detecta com un sismògraf capta el moviment de la Terra. Sigui en ambient festiu, o desenfadat.

Antúnez, amb les entitats que ha treballat durant mesos a Olot, havia previst una manifestació. La pluja va obligar a traslladar-ho al claustre de L’hospici i que, per tant, el seu passeig itinerant va ser una circulació en bucle, com qui centrífuga la roba. Com si fos una desfilada dels protagonistes malgirbats de Jordi Soler (desaparegut ninotaire d’en Sisif), i fidel a la desproporció de les figures protohumanes, la rua tenia un cert aire de màscares de Comediants. Probablement, el gran problema va ser que l’artista es va atorgar un paper de mestre de cerimònies amb proclames i pregàries impostades.

Tres grans murals (que es desplegaven transformant el dibuix original) servien per vestir el relat: des de la capacitat humana de recol·lectar, a malvendre’s tot a favor d’uns pocs privilegiats. El que en el segon quadre és denúncia d’epidèmies, esclavisme i transformació de la religió per a beneficis institucionals dels reis de cada imperi, en el tercer mural sentència la dependència dels telèfons mòbils i la mal dita intel·ligència artificial (amb el que coincideix amb l’antagònic economista Xavier Sala i Martín). Potser l’alternativa a un progrés que ha limitat les possibilitats de l’individu ve precedida per personatges que van descobrir formes per tornar s una Natura més racional. Des de Lluís Maria Xirinacs a la Premi Nobel de la Pau i biòloga, Wangari Maathai que ha plantat més de 30 milions d’arbres, a Kènia o Ruth Stout, mare d’un sistema que ha recuperat la plantació ecològica per a preservar humitat i eliminar plantes no desitjades.

El Sismògraf, que va dimitir de ser el festival estratègic de dansa de Catalunya s’ha aferrat a la Natura (adaptant-se a la climatologia) i l’entorn. Ara, però s’entreveuen signes de cansament que propicien un nou brotar orgànic, que reordeni les funcions de l’equip del Teatre Principal d’Olot.