TEATRE
‘Pel davant i pel darrera’ celebrarà els 40 anys a Barcelona amb nou repartiment
La comèdia de Michael Frayn tornarà aquesta tardor al Teatre Borràs
Serà la sisena producció a Barcelona en la que el director va aprofitar la descoberta del català per diferenciar els dos plans
Seran 16 setmanes al Teatre Borràs. Torna la comèdia Pel davant i pel darrera a Barcelona, amb una producció renovada amb un repartiment format per Jordi Banacolocha, Agnès Busquets, Jordi Díaz, Àlex Ferré, Meritxell Huertas, Mònica Macfer, Rocío Madrid, Octavi Pujades i Jordi Vidal. La comèdia d’embolics de Michael Frayn celebra 40 anys d’èxits a Barcelona: es va estrenar el 1985 al Condal i s’han remuntat produccions al teatre Victòria i Goya (1996) i al Teatre Borràs (2002, 2010 i 2018). Tot i que és un èxit arreu del 1982, des de la seva estrena, a Catalunya hi ha la particularitat que es juga amb les dues llengües per remarcar els instants en què els intèrprets estan a l’escena, o bé als camerinos. El director Alexander Herold va descobrir l’existència del català només baixar a l’aeroport i va decidir incorporar-ho des del primer assaig, en el muntatge del 1985.
Ara, en el marc del seu 40è aniversari, l’obra torna al Teatre Borràs amb una nova producció actualitzada i ambiciosa, que reafirma el seu paper com a referent internacional del gènere. Aquesta versió, novament a càrrec de Paco Mir, ofereix una mirada fresca i renovada del clàssic, amb una posada en escena àgil, un repartiment de primer nivell i la fidelitat intacta a l’esperit original.
Pel davant i pel darrera (Noises Off) retrata amb un humor finíssim i esbojarrat el dia a dia d’una companyia teatral que intenta aixecar una funció, tot mostrant-ne els assajos, l’estrena i el que passa rere el teló… i pel davant. Una companyia de teatre es disposa a estrenar una comèdia britànica de dubtosa qualitat. Però res no sortirà com estava previst. Entre actors que obliden el text, relacions sentimentals enredades, portes que no tanquen i sardines que van i venen sense control, el que havia de ser una representació rutinària es converteix en un caos còmic absolut. I tot això, a tres temps: l’assaig general, una funció vista des del darrere de l’escenari… i una última representació on tot esclata.