El rànquing de la setena de ‘Black Mirror’

L’antologia distòpica de Charlie Brooker, Black Mirror, ha tornat a Netflix amb sis noves entregues. Una setena temporada que l’ha convertida en una de les franquícies més velles de la seva segona llar, Netflix. Segurament no té el ressò que va tenir en els seus inicis, guanyant-se a pols l’aura d’esdeveniment que tenien els episodis, majoritàriament sorprenents i rupturistes. El desgast del pas del temps i la manca d’originalitat van fer que la cosa semblés esgotada, però amb aquesta nova tongada ens han convençut que continua sent la sèrie a la qual val la pena dedicar el nostre preuat temps. Bé, alguns episodis més que d’altres, com sempre. Aquí us facilitem el nostre rànquing, d’allò més personal i que anirà de menys a més: USS Callister: Infinity, bàsicament per un excés de metratge i pel fet de reprendre un episodis de 2017 que tenia esborrat del cap; Hotel Reverie, una simulació immersiva, però massa avorrida; Juguetes ens endinsa al mon friqui dels videojocs, amb un punt revolucionari que, llàstima, no acaba de reeixir del tot al final; i Bête noire, perquè és juganera amb el tema de la venjança, posa nerviós i té un final simpàtic. Gente corriente i Eulogy són, diríem que amb gran consens, les dues grans aportacions a tornar-nos a emmirallar com a societat i a desmaquillar la nostra tot sovint fosca condició humana. La primera, amb una història romàntica destrossada pel capitalisme salvatge i cobdiciós, que no dona treva al nostre benestar, amb San Junipero al record. La segona, un conte de Nadal intimista que ens proposa revisar com hem de cuidar les nostres relacions i els éssers estimats.