El Ministeri de Cultura cedeix la gestió de la Casa Gomis al MNAC

El Ministeri de Cultura ha cedit la gestió de la Casa Gomis al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La cessió ha estat fruit d’un acord entre el Ministeri i la Generalitat, institucions que formen part del consorci del museu d’art de capçalera del país.

Segons una nota de premsa del Departament de Cultura, el MNAC es farà càrrec de la programació de les activitats culturals, les visites i la gestió. Per la seva banda, el Ministeri assumirà les obres de reforma i manteniment que calgui emprendre.

La Casa Gomis, que va ser adquirida pel Ministeri el passat gener, és un habitatge de gran valor històric i artístic, peça clau en la història de l’arquitectura racionalista del segle XX a Catalunya, ubicada a primera línia de costa dins del paratge natural de la Ricarda, al Delta del Llobregat, un entorn protegit per la Unió Europea.

La compra es va fer amb la voluntat de protegir i conservar aquest immoble com a part del patrimoni públic i convertir-lo en un centre cultural obert al públic el febrer del 2026, coincidint amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona i amb el Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), que també acollirà Barcelona l’any que ve.

La Casa Gomis és un exemple únic d’habitatge de l’alta burgesia catalana de mitjans del segle XX, i lloc de trobada d’intel·lectuals i artistes, escenari privilegiat per entendre l’evolució de les cultures d’avantguarda a Catalunya durant el passat segle. L’habitatge va ser un projecte de l’arquitecte Antoni Bonet Castellana per al matrimoni Ricardo Gomis i Inés Bertrand, i va ser construït entre 1957 i 1963. El 2021 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Monument Històric per la Generalitat, la figura de més alta protecció en l’ordenament vigent en matèria de patrimoni històric a Catalunya.

Una de les seves singularitats és que, després de sis dècades d’ús, l’edifici conserva les seves característiques originals, havent estat objecte d’una acurada restauració de les cobertes i la fusteria exterior el 1997. Conserva també el seu mobiliari, dissenyat en gran mesura pel mateix arquitecte, que està inclòs en l’expedient de declaració com a part de la seva història.